diumenge 24 de juliol de 2011

AIGAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!



Visc en una ciutat meravellosa on, en un mes exacte, hem passat de cobrir els carrers i les places de foc i música a cobrir-los d’aigua i música.

Berga; la petita ciutat de Berga; un cul de sac fins a mitjans anys 90 del segle passat, una ciutat on tothom mirava amb recel al “foraster”, doncs no n’hi acostumaven a venir mai, puig no hi havia res interessant per veure... o al menys això era el que hom creia.
Berga, una ciutat on tothom es coneixia i se’n coneixien les seves arrels: el xic de Cal Cisteller (a Berga es pronuncia Cal “Xisteller”), la filla de Ca l’Eulàlia, l’hereu de Cal Corneta, la Jove de Cal Quim Serra, etc..
Berga, on les enveges típiques de poble eren l’ordre del dia i les suposades “classes socials” també.
Berga, una ciutat on les diferències i recels de poble que regnaven durant tot l’any, desapareixien sempre durant el Corpus Christi i... us asseguro que no era per una qüestió de Fe.
Berga, on..... bé, on tot era igual que a qualsevol altre poble tancat de muntanya o de pagès sense cap mena d'interès: sense monuments, sense quasi casc antic (ja que en el seu moment ens el vam carregar, igual que el castell... si, teníem un castell!..), sense nobles enterrats a l'església, sense un producte alimentari únic de la zona que interessés a ningú...., en fi, sense aparentment res prou interessant com perquè ningú hi volgués fer cap.
Doncs resulta que Berga ha sabut conservar, al llarg d’una bona colla de segles, dues de les festes tradicionals més boniques, antagòniques i originals de Catalunya.
Una la coneixeu tots sobradament, La Patum, documentada des del 1454, que enguany es celebrà del dia 23 al 26 de Juny i que cobreix la ciutat i tots aquells que hi viuen de foc. Un foc calent i espurnejant que fa que comencem a tastar l’escalfor d’un estiu que tot just comença i que permet desfer-nos de l’ensopiment, grisor i tristesa que ens deixa el llarg i fred hivern de pagès (bé, almenys abans ho eren de llargs i freds).

L’altra festa, desconeguda per gairebé tothom, són Els Elois, documentats des del 1375 i que s'han celebrat aquest cap de setmana.
Els Elois cobreixen, també, a tot aquell que s’aventuri a formar part dels carrers de la ciutat de bon matí, però aquesta vegada els cobreix d’aigua (o d’aiga, que en diem a Berga). Una aigua fresca i vigoritzant que ens desperta i carrega les piles en mig d’una calor d’estiu que, a aquestes alçades, ja comença a pesar (tot i que aquest any de moment encara no l’hem tastat... fot un fred que pela!!).
Ja sé que em direu, que Sant Eloi no és al Juliol i teniu raó. Tot i que sempre ho celebrem durant el cap de setmana més proper a Sant Jaume i Santa Anna, a Berga, com a tot arreu, Sant Eloi, patró dels argenters, traginers d’alta muntanya i de tralla i bast, és el dia 1 de Desembre però, al ser dates tant fredes, a quasi totes les contrades del Pirineu és costum celebrar-ho el 25 de Juny.
Segons sembla la nostra ciutat també ho celebrà aquest dia fins a principis del segle XX. No he sabut trobar el motiu pel qual es passà del dia 25 de Juny al mateix però de Juliol, encara que cerc que la possibilitat de que les dates es cavalquessin amb les de Patum podria explicar el perquè del canvi. Això, però, és una cosa que em faig jo.
Tornant on erem, per aquelles dates es veu que la gent començà a imitar el gest del sagristà, o campaner, que, situat a les escales de l’església des d'on el rector beneïa les muntures, llençava aigua amb un pot per refrescar a tot aquell que ho demanava.
Tot i les supliques fetes des de l’organització, que en el seu programa d’actes pregava que no es tirés aigua a les muntures, aquest costum es feu imparable i ara ha passat a ser el tret diferencial de la festa.


Berga, una ciutat petita, un cul de sac, un lloc ensopit com qualsevol altra, ha sabut mantenir, potenciar i transmetre la cultura, les arrels i el ser dels catalans d’una manera que me’n fa sentir orgullosa.
Berga, ciutat de Foc i Aigua.

dissabte 23 de juliol de 2011

I una altra... quin any tu!

Acabo de llegir que han trobat morta a casa seva a l’ Amy Winehouse.
Ja sé què pensareu: “era d’esperar...”, “un dia o altra havia de passar...”, “es veia a venir...”, etc..., jo també ho he pensat, però.... gent, s’ha mort una persona que, sí, certament havia convertit la seva vida, pel que fos, en un gran desastre però també és cert que, allí on hagi anat, s’hi ha endut la seva veu.... una gran veu!
Espero que, sigui on sigui ara, hi pugui trobar la pau.

dilluns 4 de juliol de 2011

Dur i preciós a la vegada!

Tenir una discapacitat és sempre dolent i molt dur, però quan aquesta discapacitat és invisible i ets un nen, a més de dolent i dur és psicològicament brutal.
Aquest conte senzill i bonic ens explica de manera molt clara i entenedora com es pot arribar a sentir una criatura amb una discapacitat d'aquesta índole.

Amb l'Oriol encara estem en la fase d'ajudar-lo a treure el "cap de dins del pot", doncs fa massa anys que va decidir ficar-s'hi per protegir-se i li costa refiar-se del que li diem per poder-ne sortir.
Bona setmana a tothom!

diumenge 19 de juny de 2011

dimarts 7 de juny de 2011

El Ple ha decidit que SI!!

Un any més... i ja en són uns quants... el Ple de l'Ajuntament ha decidit, per unanimitat, celebrar la Patum durant les dates de l'antiga octava de Corpus, és a dir del 23 al 26 de Juny d' enguany.



M'agradaria dir-vos que tots hi esteu convidats i que sereu molt ben rebuts, però faltaria a la veritat i imagino que, qui més qui menys, sap a que em refereixo.
Per part meva, i si la intenció és respectar la festa, sereu molt ben rebuts.... de la resta de berguedans no me'n responsabilitzo, com a tot arreu hi ha gent per tot!
Sigui com sigui:
Que tingueu tots una MOLT BONA PATUM!!!!!!!!!!!!!

dissabte 28 de maig de 2011

diumenge 22 de maig de 2011

Indignada...

...des de fa tant de temps que ni me'n recordo!

1. Barcelona, Plaça Catalunya, 2. Madrid, 3. Madrid, Plaza del Sol,

dimecres 20 d’abril de 2011

STOP.... però tornaré.

Així és exactament com estic últimament....
















....i aquest n'és el motiu....





















.....però, un cop em recuperi i reactivi la neurona, prometo que tornaré.
Fins aleshores, que sigueu molt feliços!

dimarts 5 d’abril de 2011

Tres anys.....

....com tres minuts.

Sempre present, sempre enyorat.

diumenge 6 de febrer de 2011

diumenge 26 de desembre de 2010

El problema és que s'assembla massa a la realitat!!


Boníssim.... llàstima que, com ja he dit, s'assembla massa a la realitat!!

dimecres 22 de desembre de 2010

Punt i final!!


Penso que no cal dir gaires coses més, no?

dijous 16 de desembre de 2010

Com es menja això???

A veure si algú m’ho sap explicar:
El meu fill pateix un trastorn anomenat Tda-h. Aquest trastorn només es pot diagnosticar de manera privada, doncs la seguretat social no contempla fer les proves a traves del seu sistema, però en canvi si subvenciona la medicació per tractar aquest trastorn, medicació que només serveix per això i per res més, és a dir, és un medicament específic pel Tda-h (i del que no se’n fa de manera genèrica, és clar!) .
Be... un cop diagnosticat et recepten el medicament en qüestió del que se n’ha de prendre una pastilla cada dia tots els dies del món mundial i que, a part de provocar una sèrie espectacular d’efectes secundaris, és oli en un llum, és a dir, d’avui per demà ha passat de suspendre-ho tot a treure fins i tot un deu de mates. Fins aquí tot correcte, no?
Doncs au, continuem...
Vaig a la farmàcia i compro el que m’han receptat a l’UTAE, un potet de 30 pastilletes val 76€, d’entrada un bon ensurt!!, els dic: “Salleu-m’ho i dilluns us porto la recepta que demanaré a la pediatra.” “ Cap problema, ja ens ho portaràs.”
Dilluns a la pediatra: “Buff, te’n faig una però no ho puc fer, aquests medicaments només els pot receptar el psiquiatre i ara ens controlen amb lupa”. Collonut!
Bé, calma, no ens esverem!- penso- només em queda anar comprant la medicació pel meu compte, rascant-me les butxaques, i esperar que la pediatra em faci un volant per anar al psiquiatre.
Avui vaig a buscar una altre capseta de medicament, doncs 30 dies passen volant, a més n’he de comprar unes altres pels dies que es lleva tard i no es pot prendre la normal, i unes gotetes per dormir perquè la medicació li treu la son, tot plegat 150€, quasi res!! La farmacèutica passa els codis per la màquina i em diu : “Aix!, serà millor que aconsegueixis les receptes, perquè no t’ho puc vendre sense. T’ho venc perquè ets tu però no ho puc fer”.
Apa aquí!! Ara si que m’he d’afanyar.
Truco al CAP, em donen hora per la pediatra la setmana vinent...bé, anem a bon ritme de moment. Parlo amb una doctora amiga i li comento el tema, resposta (opinió personal, ok? Res d’oficial): “ Ui, noia, agafa-t’ho amb calma, segurament no et donaran hora per psiquiatria fins d’aquí a uns mesos i, quan ho aconsegueixis, s’haurà de veure si el psiquiatre que t’ha tocat està o no d’acord amb el diagnòstic que t’han fet a St. Joan de Déu. Ja saps... als metges de la pública no els agraden els metges de la privada”.
Ai collons!! I això com es menja???
1ª- Si ells no et poden fer les proves diagnòstiques (perquè no els les deixen fer) , qui te les ha de fer??
2ª- I, si perquè aquestes siguin vàlides per la seguretat social has de passar pel seu psiquiatre, perquè t’han de fer esperar tant quan la cosa no pot esperar,( això per començar) ?
O, perquè t’han de posar traves a una cosa que està demostrada que és el que és i que a més s’ha vist que amb la medicació la millora és espectacular, cosa que demostra que el diagnòstic és correcte?
3ª- I... com se suposa que he de comprar la medicació que necessita el meu fill per poder seguir una educació que, per altra banda, és obligatòria??? I tot això tenint en compte que, de moment, no em queda més remei que pagar-ho trinco trinco i que a més em venen com a favor personal!!!
Com deia abans: Això no es menja de cap manera!!!

dimarts 16 de novembre de 2010

Tanco els ulls i ho desitjo fort.... (diu el meu fill).


"Si tanco els ulls i ho desitjo fort, potser ho aconsegueixo!" diu el meu fill.... doncs som-hi tots, a tancar els ulls i a desitjar fort, molt fort!!!

Fa cinc anys ho vam aconseguir entre tots amb la Patum.
Ara ho hem fet amb els Castells.

P.d. A través de la Tonina he descobert que "El Cant de la Sibil·la" també la hi han declarat... Moltes felicitats, gent de les Balears!!!

divendres 5 de novembre de 2010

Diagnòstic


Fa anys, molts anys que sé que hi ha quelcom que no va bé.
Fa anys, molts anys que busco i demano opinió, busco i demano ajut.
Hem visitat, otorrinos, oftalmòlegs, psicòlegs,...
Tibem amb professors particulars, reforços i moltes hores de colzes.
Però res no canvia. Bé, si que canvia, però cap a mal i no pas cap a bé.
Es va fent gran i cada vegada té l’autoestima més petita.
Lluita, estudia, treballa, ... el suspenen.
Plora i torna a lluitar, treballar i.... el tronen a suspendre.
Passa el temps i al final repeteix curs... es veia a venir.
Plora i somica de dia. Plora i somica dormint.
“Soc tonto”, sento que diu plorant al llit.
“soc tonto” sento que diu dormint al llit.
I jo no sé que més puc fer per ajudar-lo.

Curs 2009/10 a l’ institut. Un institut petit, amb dues línies.
Reunions i més reunions amb tutors de classe, tutors personals, directora, cap d’estudis.
Explico que passa, des de quan passa. Explico que busquem solucions, que treballem, que està trist, que estudia molt, que té un problema d’organització, que no troba la feina però que la fa, etc. Que seria de gran ajut que el posessin "al grup petit" i que podés seure davant de tot de la classe, etc.
Resposta de l’ institut: “ Si no hi ha un diagnòstic nosaltres no podem fer res per molt que vosaltres i l’escola anterior ens expliqueu”, "Al grup petit només hi van aquells qui volen treballar", “Us està prenent el pel”, “ Només passa que és manta”, “ És un nen molt feliç i content”, “ Passa de tot. No fot res. Etc, etc.”

Després de divuit mesos d’espera, arriba el dia que tenim hora a l’UTAE (St. Joan de Déu). Si això falla ja no sé que més fer.
Un dia de visita molt dur. Dos dies més de proves i més proves molt intensos. Passen quinze dies i... avui visita i diagnòstic.
Resultat: Cas claríssim de TDA (sense H).
Tractament farmacològic aconsellable.
Pautes a seguir (entre d’altres): “Evitar penalitzar el cansament o els oblits en les feines i/o exàmens.” “Fer un recordatori dies abans de les dates d’entrega de treballs o d’exàmens ja que aquestes criatures no tenen noció de temps i tenen un greu problema, de difícil solució, amb l’ordre i l'organització. Se’ls ha d’ajudar a planificar i organitzar la feina, els estudis, etc.”, "Ubicació a la classe: Primera fila".

Reunió amb la cúpula major de l’ Institut a finals de juny per justificar la decisió de fer-lo repetir: “ Primer d’ESO no el suspèn ningú que treballi. El problema és que aquest nen no fa la feina, és despistat, desordenat i mal organitzat.”

Això deu ser el que els entesos en diuen “fracàs escolar”, oi? ...perquè està clar que, en aquest cas, l’escola ha fracassat estrepitosament!!

Bé, de tota manera he de dir que mai havia estat tant contenta i alleujada que diagnostiquessin un trastorn al meu fill!
Si voleu una informació acurada sobre el TDA-H, entreu a la Web de Tv3 i mireu-vos els episodis del programa del 33, "Què, qui, com". Aquí us deixo les adreces:
http://www.tv3.cat/videos/3152690/TDAH-Nen-para-quiet
http://www.tv3.cat/videos/3152670

I, si teniu alguna sospita que un fill vostre , o vosaltres mateixos, pugui patir aquest trastorn genètic, no perdeu més el temps, feu que us fàcin les proves ja.
Us deixo un parell de Webs per si us interessa:
Per saber de que estem parlant: TDA-H Catalunya
Per saber on podeu demanar diagnòstic: UTAE, Sant Joan de Déu, Dra. Anna Sans.

diumenge 31 d’octubre de 2010

Un GRAN estudi lingüístic!!

Que tingueu una setmana collonuda!

P.d. Avui a Berga, i com a únic concert dins la Península Ibèrica, concert de Nils Lofgren.... Tela!

dimecres 29 de setembre de 2010

M'he perdut....una miqueta, només!

Hola a tothom... si és que encara hi ha un "tothom" a qui dir hola!
I és que m'he perdut una miqueta aquests darrers mesos, però necessitava perdre'm de debò.
De fet crec que encara necessito una mica més de temps per tornar, però de moment trec el cap per donar senyals de vida i per, sobretot, penjar un vídeo que em va descobrir l'Annneta (sempre té coses interessants aquesta mossa) i que m'encanta.
Aquí us el deixo perquè en gaudiu i prometo tornar un dia d'aquests i esplaiar-me una mica més.
Una abraçada a tots-es.

dimecres 28 de juliol de 2010

dimarts 13 de juliol de 2010

Setmaneta profitosa

Aquesta setmana passada a casa vam decidir que posaríem a prova els serveis d'urgències de l'Hospital de Berga.
L’estratègia ha estat la següent: el diumenge dia 4, el Roger es trenca el radi (una fractura neta per que no cal exagerar),

i el dissabte dia 10 l'Oriol es fa un parell de traus a la cama amb el pedal de la BMX.
D'aquesta manera podem comprovar com funciona el servei de trauma i el servei de cirurgia menor.

El resultat:
-Roger: 3h45' d'espera, 30" radiografia, 6' enguixar i al carrer.
-Oriol: 1h45' dessagnant-se a la sala d'espera amb un sol pacient més, 3 minuts anestesiar, 30" radiografia, 20' cosint nou puntets de sutura.

En fi, si teniu alguna urgència als volts de Berga i teniu pressa, rumieu-vos-ho abans, poder us val la pena baixar a Manresa. Si no teniu pressa i el que voleu és passar la tarda xerrant amb aquest i aquell de pupes i penes, o bé estar fresquet veient passar el dia... les urgències de Berga són perfectes!
Bona setmana a tots!!
(Amenitzem'ho tot plegat amb una miqueta de Jakob, que sempre ve de gust!)

dilluns 12 de juliol de 2010

dimecres 7 de juliol de 2010

dimarts 29 de juny de 2010

Ja era hora!!

Finalment hi han dates oficials d'estrena... ja era hora, perquè començo a oblidar el llibre (jeje!).
Bé, de fet crec que no em queda més remei que tornar-lo a llegir abans de l'estrena, és el que té fer-se gran, que tens la oportunitat de reveure, reviure i rellegir-ho tot com si ho fessis per primer cop! Però és una cosa que no em preocupa quan, com en aquest cas, el llibre és bo!
Primera part de l'última entrega: Novembre del 2010 (amb una gran desesperació del meu fill petit que diu que falta molt!)
Segona part de l'última entrega: Juliol del 2011...menys d'un any d'espera, genial!
Aqui us deixo un entremes per anar fent boca:
Primera part:

Segona part:

dimecres 23 de juny de 2010

Cremem-ho tot!!!


Després d’un parell de setmanes que podríem qualificar com a infernals, exàmens de recuperació, estudiar i estudiar, migranyes, tensió, cervicals contracturades i baralles amb l’ institut (millor que no us en parli!), ens arriba la nit perfecte per cremar-ho tot.
Anar als inferns i cremar tota la ràbia i la impotència creades per les institucions educatives de grau mig on es creuen Déu i on la professionalitat i “vocacionalitat” brilla per la seva absència i... millor callo!
En fi, que aquesta nit ho cremarem tot, ho regarem amb una bona dosis de cava i caurem en el fabulós pecat de la “gula” atipant-nos fins a no poder més de coca de Sant Joan per fer una entrada a l’operació bikini estupenda i frondosa!!
Feliç nit de Sant Joan a tothom!!!

divendres 11 de juny de 2010

Casualitats

Avui al vespre hem decidit anar a fer un voltet i un mos tota la família... últimament això tant simple no és massa freqüent a casa nostra!
Doncs bé, hem engegat carrer major amunt molt animats xerrant de tot i de no massa res, que si la classe, que si els exàmens, que si la peli a la classe de mates (té tela això!), que si patim, que si patam, fins que hem arribat a la plaça de Sant Pere i ens hem trobat força moviment davant de l'ajuntament ( he de dir que, excepte per Patum, la resta de l'any Berga és com un cementiri, quatre gats de dia i desert al vespre).
Quina no ha estat la nostra sorpresa quan hem vist que tot aquell "jolgorio" era perquè traslladaven els gegants de la seva casa durant la Patum al seu lloc de repòs per la resta de l’any!


Fabulós, no ho havia vist mai! Un bon rotllo i un munt de conyes (és el que té viure en un lloc on tothom es coneix, que les conyes i la gresca s’encomanen), fins hi tot "l'arcalde", que diem per aquí, pencava com el que més.. car és un del millors geganters que tenim, també s'ha de dir tot!
He fet un munt de fotos amb el mòbil, la majoria borroses (quin fàstic de pols que tinc) però fotos al cap i a la fi, d'un moment que es repeteix cada any i que quasi ningú el coneix.
Au, bon cap de setmana!

dilluns 7 de juny de 2010

Fins l'any vinent!

Un cop més la Patum ha passat... per uns més depressa que per d'altres... i no toca altre remei que esperar la de l'any vinent.
Un any vinent en el que veurem el mal o el bé que hagi pogut fer la retransmisió per TV3 del segón salt de dijous... molt em temo que haurà fet més mal que no pas bé, però fins Sant Joan del 2011 no ho sabrem.
De moment deixem les comparses on dormiran tot l'any i reposem que prou falta ens fa.
Bon any nou a tothom!

dijous 3 de juny de 2010

Ara va de bò!

Ara si, aquesta vegada ja va en serio! Tant en serio que no he fet ni una foto fins que no he decidit que passava de fer el carrer major i me n'anava cap a casa.
Des de la terrassa n'he fet un parell i es tot el que us puc oferir d'una nit llarga i aixalabrada, amb molt bon rotllo, un xic més de gent del que acostuma (l'atur? les facultats que ja han acabat? les ganes de gresca?), i molt cansament per ser el primer dia (de les 8h de la tarda a les 3'34h. que començava a la Plaça de St. Joan, ja n'hi ha ben bé prou!... això fa pinta d'acabar a les 5h ben bones!).

Us penjo un video de com hem començat per entretindre una miqueta més.


Au, fins demà a lluiment.... si em llevo!

dimecres 2 de juny de 2010

Passacarrers...

Ei, gent, que això ja ha arrancat!!
Esperant amb impaciència el passacarrers del vespre, el que ens reservem els berguedans per nosaltres abans no arriba la invasió de "forasters" ("pixapins" o "polls de granja" com en diem per aqui), engeguem amb el passacarrers del migdia on la canalla i els avis en son els plens protagonistes.
Au, quatre fotos tot esperant la traca del vespre.


Bona Patum a tothom!!

dilluns 31 de maig de 2010

Comencem!

He titulat aquests Post "Comencem" però el començo amb un comiat, el de la temporada de Bàsquet 2009/10....finalment! (jeje!)
Com cada any, diumenge vam fer una arrossada social per unes 250 persones, en la que els membres de la junta ens fem un fart de pencar i un fart de riure que no té preu!

Un cop enllestit "el ágape", tots cap al "Vall" a fer acte de presencia a "Els quatre fuets".
M'explico... antigament, quant els fuets de Patum es feien a ma, el diumenge abans de la festa es probaven al passeig de la Indústria, conegut per tothom com "el Vall", per veure si petaven bé i no fallaven.
Aquesta proba-assaig, amb el pas dels anys, s'ha acabat integrant a la festa com una part més del programa de Patum i és d'obligada assistència, ben mudat, per fer-ne la comprobació.
Com cada any, ahir es van encendre 16 fuets dels 7500 que s'encendran aquesta Patum.
Aquí us deixo un vídeo que he pescat al youtube del que va donar de si "els quatre fuets" d'ahir.

Ens veiem dimecres, en el primer passacarrers de la Patum 2010!