
Visc en una ciutat meravellosa on, en un mes exacte, hem passat de cobrir els carrers i les places de foc i música a cobrir-los d’aigua i música.
Berga; la petita ciutat de Berga; un cul de sac fins a mitjans anys 90 del segle passat, una ciutat on tothom mirava amb recel al “foraster”, doncs no n’hi acostumaven a venir mai, puig no hi havia res interessant per veure... o al menys això era el que hom creia.
Berga, una ciutat on tothom es coneixia i se’n coneixien les seves arrels: el xic de Cal Cisteller (a Berga es pronuncia Cal “Xisteller”), la filla de Ca l’Eulàlia, l’hereu de Cal Corneta, la Jove de Cal Quim Serra, etc..
Berga, on les enveges típiques de poble eren l’ordre del dia i les suposades “classes socials” també.
Berga, una ciutat on les diferències i recels de poble que regnaven durant tot l’any, desapareixien sempre durant el Corpus Christi i... us asseguro que no era per una qüestió de Fe.
Berga, on..... bé, on tot era igual que a qualsevol altre poble tancat de muntanya o de pagès sense cap mena d'interès: sense monuments, sense quasi casc antic (ja que en el seu moment ens el vam carregar, igual que el castell... si, teníem un castell!..), sense nobles enterrats a l'església, sense un producte alimentari únic de la zona que interessés a ningú...., en fi, sense aparentment res prou interessant com perquè ningú hi volgués fer cap.
Doncs resulta que Berga ha sabut conservar, al llarg d’una bona colla de segles, dues de les festes tradicionals més boniques, antagòniques i originals de Catalunya.
Una la coneixeu tots sobradament, La Patum, documentada des del 1454, que enguany es celebrà del dia 23 al 26 de Juny i que cobreix la ciutat i tots aquells que hi viuen de foc. Un foc calent i espurnejant que fa que comencem a tastar l’escalfor d’un estiu que tot just comença i que permet desfer-nos de l’ensopiment, grisor i tristesa que ens deixa el llarg i fred hivern de pagès (bé, almenys abans ho eren de llargs i freds).
Una la coneixeu tots sobradament, La Patum, documentada des del 1454, que enguany es celebrà del dia 23 al 26 de Juny i que cobreix la ciutat i tots aquells que hi viuen de foc. Un foc calent i espurnejant que fa que comencem a tastar l’escalfor d’un estiu que tot just comença i que permet desfer-nos de l’ensopiment, grisor i tristesa que ens deixa el llarg i fred hivern de pagès (bé, almenys abans ho eren de llargs i freds).

L’altra festa, desconeguda per gairebé tothom, són Els Elois, documentats des del 1375 i que s'han celebrat aquest cap de setmana.
Els Elois cobreixen, també, a tot aquell que s’aventuri a formar part dels carrers de la ciutat de bon matí, però aquesta vegada els cobreix d’aigua (o d’aiga, que en diem a Berga). Una aigua fresca i vigoritzant que ens desperta i carrega les piles en mig d’una calor d’estiu que, a aquestes alçades, ja comença a pesar (tot i que aquest any de moment encara no l’hem tastat... fot un fred que pela!!).
Ja sé que em direu, que Sant Eloi no és al Juliol i teniu raó. Tot i que sempre ho celebrem durant el cap de setmana més proper a Sant Jaume i Santa Anna, a Berga, com a tot arreu, Sant Eloi, patró dels argenters, traginers d’alta muntanya i de tralla i bast, és el dia 1 de Desembre però, al ser dates tant fredes, a quasi totes les contrades del Pirineu és costum celebrar-ho el 25 de Juny.
Segons sembla la nostra ciutat també ho celebrà aquest dia fins a principis del segle XX. No he sabut trobar el motiu pel qual es passà del dia 25 de Juny al mateix però de Juliol, encara que cerc que la possibilitat de que les dates es cavalquessin amb les de Patum podria explicar el perquè del canvi. Això, però, és una cosa que em faig jo.
Ja sé que em direu, que Sant Eloi no és al Juliol i teniu raó. Tot i que sempre ho celebrem durant el cap de setmana més proper a Sant Jaume i Santa Anna, a Berga, com a tot arreu, Sant Eloi, patró dels argenters, traginers d’alta muntanya i de tralla i bast, és el dia 1 de Desembre però, al ser dates tant fredes, a quasi totes les contrades del Pirineu és costum celebrar-ho el 25 de Juny.
Segons sembla la nostra ciutat també ho celebrà aquest dia fins a principis del segle XX. No he sabut trobar el motiu pel qual es passà del dia 25 de Juny al mateix però de Juliol, encara que cerc que la possibilitat de que les dates es cavalquessin amb les de Patum podria explicar el perquè del canvi. Això, però, és una cosa que em faig jo.
Tornant on erem, per aquelles dates es veu que la gent començà a imitar el gest del sagristà, o campaner, que, situat a les escales de l’església des d'on el rector beneïa les muntures, llençava aigua amb un pot per refrescar a tot aquell que ho demanava.
Tot i les supliques fetes des de l’organització, que en el seu programa d’actes pregava que no es tirés aigua a les muntures, aquest costum es feu imparable i ara ha passat a ser el tret diferencial de la festa.
Berga, una ciutat petita, un cul de sac, un lloc ensopit com qualsevol altra, ha sabut mantenir, potenciar i transmetre la cultura, les arrels i el ser dels catalans d’una manera que me’n fa sentir orgullosa.
Tot i les supliques fetes des de l’organització, que en el seu programa d’actes pregava que no es tirés aigua a les muntures, aquest costum es feu imparable i ara ha passat a ser el tret diferencial de la festa.
Berga, una ciutat petita, un cul de sac, un lloc ensopit com qualsevol altra, ha sabut mantenir, potenciar i transmetre la cultura, les arrels i el ser dels catalans d’una manera que me’n fa sentir orgullosa.
Berga, ciutat de Foc i Aigua.



















Finalment hi han dates oficials d'estrena... ja era hora, perquè començo a oblidar el llibre (jeje!).
Bon any nou a tothom!


