divendres, 13 / novembre / 2009
Quasibé 2ª part: Les fotos de l'aventureta
dimarts, 10 / novembre / 2009
Quasibé!!!
Després d’un dissabte de bogeria absoluta, em vaig despertar el diumenge preparada i a punt per intentar assolir la fita marcada.
Era fosc i feia força fred, però res em feia decaure l’entusiasme.Be... res fins que vaig arribar al pavelló i vaig veure la quantitat de gent que hi havia i la imatge de ben preparats que feien. Aleshores em vaig mirar les nostres dues nenes d’11 anyets i vaig pensar que estàvem com llums d’oli d’aventurar-nos a tot plegat. Però en fi, ja hi érem, contents, animats, preparats i mentalitzats... si no va be pleguem i llestos, no passa res.
Les 7h en punt, engeguem.
Els nanos van junts, les fèmines els seguim de molt a prop i molt animades.
Continua fent un fred que pela, i costa entrar en calor. Alguna nena comença a gemegar i encara no hem arribat a Avià... mare de Déu com patirem!!
A mig camí de Berga a Casserres ens trobem un punt d’avituallament que ens va com anell al dit, sembla que tots plegats carreguem les piles!
Els nanos engeguen forts i finalment els perdem de vista, com ha de ser. Nosaltres engeguem molt animades cap a la Botifarra esperada.
Sóm al Km 14, ja albirem Casserres, el pas s’accelera. Ja hi som, només hem de baixar un parell de barrancs per sortejar la carretera nova i enganxar altre cop el camí que ens durà al preuat aliment que tant desitgem.
Baixa la primera mare, aguanto una nena fins que ella l’enxampa, la segona nena el mateix, i baixo jo. Em situo de costat per allò d’assegurar el tipus davant d’una forta pendent i... cleck, em peta el genoll!
Vaja... a veure que m’he fet?? Res tu, sembla que no serà res, el tinc un xic adolorit però puc caminar perfectament. Doncs som-hi, no dic res i continuem !
Arribem a les botifarres i ens rep una ventada espaordidora i gelada que quasi no ens deixa menjar!! Volaven fins hi tot les balles col•locades per dirigir als participants cap al control i la teca. Agafem un entrepà cada una, acomiadem als nanos que ja han enllestit, una mare-cotxe-escombra ens fa la foto de rigor, un plàtan, un suc, una aigua i marxem tapades com tuaregs.
Uns deu minuts després el vent es queda enganxat entre turó i turó i ens permet seguir sense la seva molesta companyia.
Anem intercalant caminar amb una mica de trotada per estimular les adolorides musculatures.. les nenes segueixen molt be. Contentes i animades ens anem fent amigues dels caminants que, ara tu ara jo, anem creuant tota l’estona. Bon ritme... sempre sobre l’horari previst. El genoll aguanta be.
Arribem a Viver, al segon control.
4 ganyims, una mica de fruita, una mica de cola i som-hi, cap al tercer gomet!
El genoll va fent. Cada cop costa mes fer trotades... feu, feu, jo ja aniré venint. Un dolo-voltaren, una mica de fisiocrem i a córrer...be, a caminar!
Les baixades em maten, els plans no me’n sento gens, les pujades es poden aguantar.
Cantem, riem i gaudim d’un paisatge i unes vistes espectaculars.
Comença el vent altre vegada... ja som al tercer control, Sant Cugat. Allí em plantejo plegar, però m’animo quan em diuen que fins el control següent és tot planet , amb alguna baixada suau, però planer tot plegat. Mengem una mica de meló i galetes, agafem aigua, ens acomiadem de les mames-cotxe-escombra i marxem. Als nanos ja no els veiem enlloc.
Per començar una bona pujada, la porto força be. I un cop a dalt tot pla... de conya. I aleshores arriba el pitjor, la baixada. Me l’agafo amb paciència i bona voluntat, vaig fent. Les nenes m’ajuden als barrancs i l’altre mare m’anima en les baixades llargues i mes suaus. Alentim la marxa, ja comencem a dur un bon retard segons l’horari previst. El genoll em mata.
Torna a fer vent, tenim el quart control a la cantonada. Km 40’5. Ens ofereixen un caldo calentó i reconstituent, entrepans de tastet, pastissets industrials i fruita variada.
El Roger és allí. Està molt seriós, no hi ha cap mes nen. L'Osgood-Schlatter l’està matant. Té els genolls tant inflamats que quasi no es pot pujar els pantalons per ensenyar-me’ls.
Que vols fer?...mmhh, em sembla que plego. N’estàs segur?... si.
M’expliquen que queden 15 km per finalitzar i la meitat son d’una pujada força dura i la meitat d’una baixada igualment intensa.
Plego.
L’altre mare i les dues Super-Nenes continuen.
Truquem a les mames-cotxe-escombra, ens recullen i anem a l’últim control per animar-les.
Fa vent, molt vent. Ja les veiem, arriben agafades del bracet, cantant i saltironejant. La mare que les duu és un sol, tot energia, paciència i bon humor. L’admiro!
Les nenes fan cara de cansades, tenen els muscles engarrotats i els fa mal tot.
Voleu plegar?... NO!!!! N’esteu segures?... SIIIIII!!
Doncs endavant noies, us esperem a Santpedor que només queden 5km... una horeta mes o menys.
Anem a Santpedor. Fa vent i fred, molt fred. Arriben els xicots, contents, esgotats, xerradors i molt, molt somrients!
Es fa fosc i les noies no venen. Cada cop mes fosc, cada cop mes fred. Alguna mare comença a frisar. Sona el telèfon: S’han enganxat a un grupet que porten lots i ja van baixant.
Finalment les veiem. Mare de Déu, estan destrossades!! Crec que no saben ni si estan contentes o no, només estan molt, molt cansades.
Recollim el Diploma, 11h54’!!!! Son admirables!!! Pugem als cotxes i entrem en calor.
Arribem a Berga i no podem baixar dels cotxes. Les articulacions s’han rovellat, els muscles engarrotat, el cos no respon.
Sortim com bonament podem, pugem lentament les escales de casa, omplim la banyera i quasi ens hi adormim.
Repte... mes o menys aconseguit!!
Diagnosi del genoll: Inflamació dels teixits tous, 15 dies de repòs, antiinflamatoris, gel, i genollera constant... res greu.
L’any que ve hi torno... i segur que l’acabo!
***(Estic a l'espera de que em passin les fotos de l'aventura!)
dimarts, 3 / novembre / 2009
Mentalitzant-me
Aquesta setmana no tinc massa res per explicar.dimecres, 28 / octubre / 2009
Astènia
Ja hi tornem a ser! Jo això de les tardors i les primaveres em comença a tenir fregida, és mes, diria que cada any ho porto pitjor... Maleïda astènia!!!! dijous, 22 / octubre / 2009
...i ja en van 41!
De fet no imposa ni de bon tros tant com fer la desena, us ho ben asseguro, almenys a mi, però no per això deixo de tenir la sensació de que se m’escola alguna cosa d’entre els dits, que passo per alt quelcom important, que alguna cosa no faig be, que m’estic perdent algún detall i no sé veure ni quin ni com, enteneu que vull dir?
Una mica ve a ser com el bloqueig davant d’un examen, que tu saps que en coneixes les respostes, però que t’has quedat en blanc i no tens manera de trobar-les. O quan estàs en una andana, que veus el teu tren allí, a un pas, però que de cop estàs bloquejada i no saps per on has d’anar per agafar-lo. Enteneu per on vaig?
Doncs així és com em sento tot i haver-ne fet 41, hi ha quelcom que em defuig davant dels nassos i que sé que hi he de fer algo però no sé com començar.
De moment m’he apuntat a uns cursos per adults (la cultureta no fa mai mal), he recomençat a fer esport (empesa mes per la por a la Berga-Santpedor que res mes), m’he embolicat un xic mes en el club de bàsquet dels nanos (encara no se ben be com), i no paro de donar voltes a la closca per veure que mes puc anar fent fins que la recerca de feina doni algun resultat positiu (tot i que toco de peus a terra i sé que és molt difícil que surti res ara com ara).
La sensació, però, és d’estar donant passos a les fosques i sense rumb a l’espera d’una il·luminació divina que doni sentit a tot plegat ja que no li trobo per mi mateixa. Això ha sonat molt profund però no era pas la meva intenció, eh? Estic molt tranquil·la, capficada però gens alarmada ni deprimida, al contrari, esperançada i animada, un xic confusa però res mes.
Això si, el dia del meu cumple (després de celebrar-ho el dia abans amb tota la família a un súper restaurant, regal dels meus papis)vam fer un dinaret per celebrar-ho amb els de casa i el nostre amic, altrament anomenat “coach”, boníssim : Patates amb cansalada i bolets, amanida de camagrocs i rovellons a la planxa amb all i julivert, aperitiu de pernil salat i tot plegat acompanyat d’un bon vinet.
Be, gent, a per els 42 disparada, que això va a tota pastilla i no és qüestió de perdre el temps donant voltes a coses que no saps solucionar.
Un petó a tothom!
dilluns, 12 / octubre / 2009
Pare i filla
Fa com una mica de ràbia pensar el motiu pel qual tenim aquesta festa… la “hispanitat”, la “Fiesta nacional”, el “dia de la fuerzas armadas”, "dia de la Raza"… collons quin mal rotllo que em provoca tot plegat!
Però en fi, el millor és prescindir del que se suposa que és aquesta festa i intentar gaudir del temps lliure que ens proporciona, i crec que ho he aconseguit.
L’Oriol va anar a córrer en moto dissabte amb son pare i diumenge amb son oncle al matí. El Roger i jo de tranquis per casa, el Roger intentava evitar un incipient refredat que sembla que ha aconseguit aturar i jo vaig aprofitar per començar el procés de posar-me en forma per la Berga- Santpedor del dia 8 de Novembre i me’n vaig anar a caminar 1h45’ a tota màquina per comprovar com estava de forma física. Resultat: patètic! Vaig arribar a casa destrossada, amb mal a tots els ossos i muscles del cos i amb agulletes a les natges (menys mal que diuen que et surten a les 24 hores de l’exercici!!). Res tu... una dutxa, una beguda isotònica, un gelocatil i una migdiada d’una hora i a les 8h a sopar a casa d’una magnòlia que en una excursioneta a les castelles va comprar un pernil fantàstic que ens vam menjar tots plegats amb un bon pa amb tomàquet i una ampolleta de cava.
Un dels que he fet i que no deixaré que se n’escapi, és una estada a Montserrat ell i jo (solets!!!!) a les cel·les de l’abadia i poder escoltar totes les misses cantades ( més pel cant que no per la missa, soc agnòstica declarada, però la cultura m'encanta i la música encara més. Llàstima que ja no fan misses en gregorià, aquestes si que eren boniques), i entre una i una altre fer alguna excursió per allí.
El meu pare sempre havia caminat moltíssim, amb el escoltes primer i els amics després. Ha recorregut a peu tots el Pirineus catalans, pre Pirineus, Litoral i pre Litoral, etc... de dalt a baix i de dreta a esquerra.Però un bon dia, no sé quan ni perquè, poder va ser paulatinament, va deixar de fer-ho, i ara li costa molt moure’s de casa seva i del taller.
Doncs be, això m’he proposat canviar-ho, i no tant sols perquè per la seva salut és important, si no perquè d’alguna manera m’encantaria poder gaudir amb ell dels immensos coneixements que té de la muntanya ... a veure si ho aconsegueixo.
D’entrada avui hem estat caminant 3h30’ i, per començar, Déu ni do!! L’he trucat a mitja tarda i m’ha dit que durant una bona estona estava ben baldat... però l’he notat molt i molt content, i això, per mi, és el millor regal de tots. Hem quedat que dimecres o dijous (depenent de com es trobi), hi tornarem, una mica mes lleuger, però hi tornarem.
En tinc moltes ganes!
divendres, 2 / octubre / 2009
Ja sé on soc.... em sembla!
Ara em sento com quan estàs davant d'un cartell d'aquells que diu :"usted está aqui", enteneu? Que representa que ja saps on ets i per tant cap on has de tirar, però que, com a bona dona que soc, he d'aprendre a llegir el punyeter mapa!!!Però en fi... com a mínim ja m'hi he posat!
I au, ja hi tornem a ser! Ara que estic mes eixerida i animada, i que torno a dur les piles carregades, la brúixola a la ma, el mapa al davant i l'optimisme suficient com per utilitzar tot plegat amb seny, va i l'Oriolet m'encomana un refredat monumental que m'ha deixat completament fora de joc.... cagumdena!!!
En fi, l'important és que ja he girat la truita, i com sempre passa després d'una bona tempesta, el sol que apareix lluu més radiant i esplendorós que mai. L'entorn encara és un xic humit i fresc, però el sol és francament reparador.
Be gent, vaig a prendre'm una tisana i un ibuprofè i a covar-lo, que el cap de setmana promet de debò... ja us ho explicaré un cop acabat (si Déu vol, jeje).
Que tingueu tots un gran cap de setmana.
dissabte, 26 / setembre / 2009
No em trobo
Aquesta tarda plou... m'agrada quan plou... i no hi tinc nens, no hi tinc marit, no tinc equipaments pel mig, la casa neta i endreçada, i res a fer.... el somni de qualsevol mare!!!dimecres, 23 / setembre / 2009
Censura
Ha presentat una vinyeta referent al tema de la consulta d'Arenys de Munt sobre l'autodeterminació i li han negat.
Demana que se'n faci difusió.
És lamentable que una publicació que ha patit la censura (recordeu la portada amb els prínceps espanyols) rebutgi ara una simple vinyeta perquè pot tocar el voraviu dels seus lectors espanyols. Ja se sap, els espanyols primer de tot i abans que res són espanyols, i no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres.
Aquesta és la vinyeta censurada de El Jueves..."
(Extret del Facebook)
dilluns, 21 / setembre / 2009
Cap de setmana
dimarts, 15 / setembre / 2009
Superació, Inspiració... Amor
Jo no en sabia mes d'aquest esport que el que mes o menys deu saber tothom. Però mica en mica el vaig descobrint i és francament interessant.
Pels que no ho sàpiguen, el/la triatló és una competició on casen tres esports diferents i seguidets, la natació, la bicicleta i la cursa a peu. A l'hora de competir ens trobem que hi ha diverses distancies, Sprint, Olímpic, "B", mig Ironman i Ironman.... i segurament n'hi ha mes però no en sé pas tant encara... tot arribarà.
Doncs be, un del sostres d'aquest esport és el que anomenen Ironman, amb unes distàncies que comprenen els 3.800 m de natació, 180 km de ciclisme y 42,2 km de cursa a peu (una Marató)... una bestiesa vaja, jeje, i que m'ha sorprès la quantitat de gent que hi competeix arreu del món.
A partir d'aquí vaig al que volia anar.... el Team Hoyt.El Team Hoyt està format per un pare, en Dick, i un fill, en Rick.
En Rick, per culpa d'un estrangulament de cordó umbilical, va neixer amb una severa paràlisi cerebral en una època en la que els casos com el seu es desnonaven i es deixaven normalment internats de per vida en institucions que bàsicament els atenien en les seves necessitats primàries fins la seva mort.
El cas de'n Rick, però, és especial. Els seus pares mai van voler que es quedés allí i se'l van endur a casa. Sense ajudes, sense informació i amb quasi tota la societat en contra i marginant-los, el van tirar endavant i l'any 1972, amb l'ajuda d'uns enginyers i el seu invent van aconseguir comunicar-s'hi. Va ser aleshores que van descobrir l'amor que sentia aquest pels esports.
L'any 1975 el van admetre en una escola i allí el nano va decidir participar en una cursa benèfica.
I és aquí on comença el seu periple esportiu.
El seu pare mai de la vida havia practicat esport, però li va prometre que el duria tot empentant la cadira de rodes.
Des d'aleshores que no s'han aturat, assolint un repte rere l'altre, que si una cursa mes llarga, que si una mitja marató, una marató complerta... fins que el següent i inevitable pas fou el triatló. El pare tampoc no havia nedat mai... en va aprendre. No havia anat en bici des que era petit, en va tornar a aprendre... i ja hi van ser. Van anar superant distàncies fins que al final els va quedar la distancia Ironman.
Doncs aquí teniu una mostra del que han estat capaços de fer pare i fill.
Espero que us agradi tant com a mi.
Aqui us enllaço amb el blog del meu amic que també ha fet un post sobre el Team Hoyt i, evidentment, és molt millor que no el meu ja que ell n'és un expert en aquest esport.
dissabte, 12 / setembre / 2009
Retorn
dimarts, 8 / setembre / 2009
Infants...

En fi, al que anava, la festa major com les de sempre, ball cada nit de xim-pa-pa, alguna gimcana pel poble on participen xics i no tant xics, jocs per nens, concursos de botifarra i dominó al bar del poble, ballets populars a la plaça, sardanes, etc.Tant malament ens va anar a nosaltres?
diumenge, 6 / setembre / 2009
Matí esportiu i metamorfosi d'una banyera.
Aquest any ho tenia una mica pelut, ja que no ha entrenat gens en tot l'estiu, i quan dic gens vull dir gens.
dijous, 3 / setembre / 2009
Falta d'inspiració Bloguera...
dimarts, 25 / agost / 2009
Home sweet home
diumenge, 9 / agost / 2009
Dia 3
...i tornant cap a casa, una visiteta de rigor...no??
dissabte, 8 / agost / 2009
Descans de la família picamill..
dilluns, 3 / agost / 2009
Fontada
dimarts, 28 / juliol / 2009
Niàgara Falls
diumenge, 26 / juliol / 2009
Els Elois...
El tercer cap de setmana de Juliol, a Berga, es celebra la Festa dels Elois i acostuma a escaure's per Sta. Anna o St. Jaume... o molt a prop.Després de la Patum, és la festa que mes m'agrada de la meva mini ciutat.. encara que de vegades penso que poder m'agrada mes i tot, però això al meu poble no es pot ni mencionar, jejeje!
Aquí us deixo una breu explicació del que és i el perquè d'aquesta festa.
Fragment extret de la Web "Festes.org":
Foto d'Isabel Casellas
"...Cada tercer cap de setmana de juliol, Berga s'omple de genets i cavalcadures disposades a rebre una benedicció popular que consisteix en el llançament de galledes d'aigua des de balcons i finestres dels carrers per on passen. S'hi celebra la Festa dels Elois, dedicada al patró de l'antic gremi dels treballadors del ferro."
"...L'església festeja Sant Eloi l'1 de desembre, però al escaure's aquesta data en ple hivern, en molts pobles pirinencs i pre-pirinencs, la festa es va traslladar al 25 de juny."
"...A totes les poblacions on el gremi del ferro forjat era important, el dia de Sant Eloi era festa grossa. Les celebracions eren molt semblants a les que es fan per Sant Antoni: un ofici solemne, les cavalcades amb la benedicció de cavalls mules i ases, curses d'animals i altres actes populars. "
"A Berga, la història explica que a principis del segle XX quan es feia la benedicció davant l'església de Sant Pere, a banda de la benedicció amb aigua beneïda que el rector feia amb el salpasser, el campaner o sagristà des de les escales de l'església llançava aigua amb una galleda als participants de la cavalcada que ho demanaven. L'acció del sagristà va acabar esdevenint una pràctica que també adoptaren els berguedans, que aquest dia van començar a llançar aigua des dels balcons en tupins i altres recipients, un costum que no degué agradar gaire als organitzadors, que en els programes de festa incloïen la recomanació "No tireu aigua a les cavalcades". El costum, però guanyà el pols i, ajudat pel fet de celebrar-se en l'època més calorosa de l'any, esdevingué tradició berguedana. Avui, si la Patum és la festa del foc, els Elois és la festa de l'aigua, una celebració en què el poble beneeix, tot jugant-hi, als genets i cavalcadures que venen, d'arreu del país a participar de la festa. "

Fotos extretes de la Web "On Sortir. cat"
En fi, un cop acabada tota la mullena, hem de córrer tots cap a casa a dutxar-nos, guarnir-nos i dirigir-nos a l'església de Sant Francesc per veure la representació d'un casament tradicional de pagès i tot seguit cap a la Plaça de Sant Joan a gaudir del preciós "Ballet de Déu" o "Ballet d'adéu"... no ens acabem de posar dacort en això.
Festa fantàstica que passa molt de pressa.
divendres, 24 / juliol / 2009
Lentament però amb constància
Ara deu fer unes tres setmanes que he tornat a practicar esport amb certa regularitat, poder no tanta com hauria de ser però n'estic força contenta.
Doncs be, fent això, el dimarts (que era quan em tocava córrer) em vaig animar tant que vaig acabar fent 39'49" seguits sense parar ni un minut a caminar.
n era a casa, anéssim a córrer en bici.
era que per muntanya, ja que definitivament això de les pedrotes no és lo meu... m'ho passo massa malament i la intenció d'això és passar-ho be, patint el que s'hagi de patir per qüestions esportives, però no passant'ho malament; almenys és com ho veig jo.diumenge, 19 / juliol / 2009
La Baells
A la tarda cap a Manresa a veure la última peli de Harry Potter, ja que no ens podíem aguantar a la setmana vinent que és quan la fan a Berga i en la que tornarem a repetir sens dubte, jeje!S'ha celebrat la 9ª Travessa a la Baells, de 1530 i poc metres i en la que el Roger, altre cop, hi ha participat.
Ahir, després de la Tri va anar amb altres membres del club a nedar per l'embassament i fer una mica el gamarús. Quan va tornar ja no tenia tant clar de voler fer la travessa d'avui, i al vespre tenia claríssim que no la volia fer.
De tota manera ens hem llevat a l'hora que tocava i hem agafat els trastos per si ens banyàvem després. Menys mal, perquè quan hem arribat ja l'estaven esperant i, sense donar-li cap mena d'opció, s'ha hagut d'apuntar i s'ha vist amb el banyador i les ulleres a punt de sortida i sense saber com, jejeje!
divendres, 17 / juliol / 2009
Magnoliada
Els nanos tenien moltes ganes de tornar a estar tots junts, encara que per separat no han parat de trobar-se a diari (ja sabeu, vacances, colònies, estades, etc... quan no en falta un falta l'altre)
dimecres, 15 / juliol / 2009
Le petit Bou (*).... i família
Fa anys que a casa tenim uns amics a qui estimem de manera molt especial i amb reciprocitat, i amb els que hem passat moltes coses junts, moltes de bones i algunes que no ho son tant i que ens han unit encara mes, tot i que la vida fa que últimament no haguem compartit tant de temps com tots haguéssim volgut.

Imagineu-vos a quatre adults amb quatre motxilles amb quatre nens a dintre mes les cordes, mosquetons i etc d'escalada pujant a peu des d' Espot fins l'estany de Sant Maurici i d'allà amb un taxi-tot terreny cap al refugi d'Amitges... tot un espectacle!!

ar la Patum de Lluïment al mig de la plaça mentre les mares ens quedavem un xic apartades amb un de xic cada una (el Pey com sempre treballant pobre). Això va ser una constant mentre els nanos van ser petits.

dissabte, 11 / juliol / 2009
Retorn
Jo, aquests dies, he aprofitat per començar-me a posar al dia amb les lectures promeses però aparcades durant tot l'any (com alguns ja sabreu, he patit un hivern d'especial sequera lectora... no m'entrava res!)
El dilluns, al veure que era tard per treure profit del que restava de dia, vam arribar a Tossa a les 4h de la tarda, vaig aprofitar per llegir "El príncipe de la niebla" de C.R.Zafón, un dels llibres que han fet llegir al Roger a l'institut durant aquest curs i que encara no havia llegit.
tenen ganes de parlar-ne, i ara encara mes, ja que acostumen a recomanar-me els que mes els han agradat i és una cosa que em fa molta il·lusió, doncs m'ajuda a conèixer-los un xic millor sense haver de fer de mare inquisidora, jejeje!Be, l'estada a Tossa es podia haver allargat fins diumenge, amb sortideta en barca i tot, però això d'anar amb fills adolescents de vacances té aquestes coses, les caducitats de les estades amb els pares són molt ràpides i efectives, de seguida se'ls queda cara de llet agra!
diumenge, 5 / juliol / 2009
El primer Cross de l'Oriol
Ara semblo una mama-lloca i estic inflada d'orgull, jejeje!!
En fi familia, que d'avui a divendres marxem a reposar a Tossa... ens llegim el cap de setmana vinent.dijous, 2 / juliol / 2009
Modernisme
Ara fa unes setmanes el meu germà va tornar dels USA amb un regal per part d'una gran amiga de NY... el llibre: "Barcelona and Modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí".Fabulós!!!
"El llibre s'inicia amb un engrescador article de Robert Hugues seguit d'unes pàgines d'història que van del 1868 fins al segon Estatut i acaba també amb unes pàgines del drama que va ser la guerra de Franco i les seves conseqüències. Unes de les pàgines més interessants per mi són les dedicades a l'aventura que va ser el pavelló alemany de Mies van der Rohe a l'Exposició a Barcelona del 29 i la del pavelló espanyol a París a l'exposició del 37, amb el Guernica i la Montserrat entre altres."
Extret del post amb el mateix nom del llibre d'un blog que he pescat per casualitat i que es diu L'Herald de l'Eixample.
A part de les observacions personals, explica molt be de que va i el perquè d'aquest llibre.
El Modernisme és un dels moviments que mes m'apassiona, principalment la part d'arquitectura i disseny.
Tot i així he d'admetre que en el modernisme també trobo dos dels pintors que mes em motiven i prefereixo, en Casas i en Rusiñol, que, juntament amb l'obra de Picasso en la seva fase 4 Gats i tota la part de disseny gràfic d'aquesta generació, és, per mi, del milloret de l'època a Catalunya... a partir d'aquí, pel que fa referència a la pintura i el disseny gràfic, ja m'he de traslladar a Paris.
He d'admetre també, que, de tot el que a art es refereix, la pintura és de les coses que sempre m'ha costat mes que em satisfés i on soc mes selectiva. La meva flexibilitat en aquest camp és quasi nul·la i l'exigència exagerada.
Normalment trobo mes fàcil l'orgasme en les obres arquitectòniques i en el disseny que no en les pictòriques, però poder per això és mes plaent quant l'aconsegueixo en aquest últim.
Thanks Ellen for a gift so great (??)... llàstima no haver pogut gaudir de l'exposició també, tot i que pensant-ho be, l'exposició la tinc en directe cada dia del món passejant per Barcelona... per exemple.
dimarts, 30 / juny / 2009
L'Oriol fa una Sacher
Primer llegim la recepta per saber quins ingredients ens fan falta, busquem que tenim i que hem de comprar, i fem una llista.
I un cop a casa, posem damunt la lleixa de la cuina, tot el que necessitem, ben organitzat, per tenir-ho a ma i treballar amb mes facilitat.
Peso el sucre...
Ara barrejo el sucre, els rovells i dues cullerades d'aigua. Remeno durant mitja hora sempre cap al mateix costat.
dissabte, 27 / juny / 2009
In Memoriam
Quan encara desbordava autenticitat... ja que la genialitat mai la va perdre.
Quina noia no havia intentat dur els cabells com ella.... o quin noi no havia somniat en ella?
"El requisit definitiu per la grandesa d'un artista és la seva pròpia mort."
Thiessen
Un pensament per ells.
dilluns, 22 / juny / 2009
Una qüestió de sentit comú!
Hi ha moltes mes entrevistes a aquest prestigiós catedràtic de ligüisme al YouTube si teniu temps i us interessa... un gran personatge!
Aquí us en deixo una petita mostra.
Si us interessa una mica aquest senyor, aqui teniu un breu resum de la seva obra:
És catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de Madrid. Ha publicat "Lógica Formal y Lingüística" (1987), "Fundamentos de Sintaxis General" (1987), "Lenguas del mundo" (1990), "La lingüística Teorico-tipológica" (1995), "Diccionario de Lingüística neologismos i Multilingüe" (1998), "Curso Universitario de Lingüística General" (2 ª ed. 2000), "La Dignidad i Igualdad de las lenguas" (2000), "Semántica y Gramática" (2003), "Introducción a la Lingüística" (2 ª ed. 2004) i "El nacionalismo lingüistico" (2008). Ha dirigit l'adaptació al castellà de l' "Enciclopedia del Llenguatge de la Universitat de Cambridge", ha publicat diversos articles sobre la situació de la diversitat lingüística mundial i ha format part del comitè científic de l' "Informe sobre les Llengües del Món" de la UNESCO
Bona Setmana.
dissabte, 20 / juny / 2009
Juny... un mes intens quan tens fills!
Fa uns dies em van telefonar de l'Institut (menys mal que on visc és petit i tothom es coneix, que si no....!) dient-me que si volia que el meu fill petit anés al seu institut el curs vinent, mes valia que em posés a córrer, ja que en una hora s'acabava el termini per ratificar la matricula!! Mare de Déu quin cap i quina vergonya!!
A mes a mes, el dimecres, aquest mateix fill va marxar de colònies 3 dies i jo no recordava que hi anava fins que una mare m'hi va fer pensar el dia abans.. corre a fer la bosa, comprar crema solar, matamosquits, aspirines... i tot i així ens vam deixar els banyadors, que vaig descobrir damunt la taula del menjador el mateix dia que tornava, es a dir ahir (perquè us feu una idea de com tinc la taula de plena d'equipaments del Bàsquet Berga per classificar i embossar!).
Torna de colònies i cansat, constipat i vermell com un pebrot, dutxa, guarneix i cap a fer el sopar de comiat de l'equip de bàsquet del gran, que aquest a estat l'últim any que han jugat tots junts des de fa 4... quasi plorem! En fi, a dormir a les tantes i avui a les 7h del matí de peu dret i cap a Andorra a veure la meva neboda en la seva última competició de natació de la temporada, una sireneta fantàstica. Passeja, compra, dina, visita el piset nou de ma germana (una preciositat!) i cap a Berga hi falta gent que encara hem d'omplir la nevera, anar a un concert de fi de curs d'un intim amic del meu fill i la festa major de l'escola de l'altre.
Demà moto el xic i col·laboració en una cursa de bicis el gran.... Ah, i tot això sense comptar que les noies ja comencen a moure els fils per encarregar taula per la nit de St. Joan, comprar els petards, la coca, etc...
Em sembla que em fico al llit i no em llevo fins el Juliol, que no em busqui ningú!
Que tingueu una molt bona i tranquil·la setmana!!!
dijous, 18 / juny / 2009
Canvi... evolució... relativitat...
Durant la vida es produeixen milers de canvis, si no milions.. canvis grans i petits, transcendents i intranscendents.. i l'afectació d'aquests en cadascú es molt curiosa.Hi ha qui en els canvis busca la solució, i hi ha qui en els mateixos hi troba el problema. Hi ha qui afronta el mateix canvi de manera estoica, qui simplement l'ignora, qui s'enfonsa o qui l'afronta amb senzillesa. Hi ha tantes maneres d'encarar els mateixos canvis com persones hi ha que els tinguin.
De fet el fet de viure cada dia obliga al canvi constant, un dia no és igual a l'anterior per mes que ens entestem en que la nostra vida pugui semblar sempre rutinària.. si fos així l'evolució no existiria i aleshores malament rai.
Una amiga bloggera ha escrit un post molt curtet i interessant que m'ha fet pensar, el blogg es diu "viatge plural" i està molt i molt be, el post es diu "Dia" .
He vingut a escriure sobre això per una conversa que vam tenir ahir amb la meva sogra (dona excel·lent on n'hi hagi) sobre un cas de separació a la família i com decideix portar-ho.
Aleshores vaig estar pensant en com afronta la gent e
l mateix canvi sentimental.. partint de la base dels que són "deixats" (jeje), uns afronten la separació com un alliberament, altres com un trauma, uns es disparen a menjar-s'ho tot, com ocells que haguessin estat engabiats, i altres es mouen amb cautela i d'amagat abans no decideixen que poden fer públic qualsevol decisió, per normal que la resta pensem que sigui; i mil maneres mes de fer i desfer... totes, absolutament totes igual de vàlides i cap millor que l'anterior, simplement diferent.Al final penses que l'important no és el canvi en si, si no com la gent se l'agafa i el desenvolupa.
En fi, ja he divagat prou sobre això... vaig a decidir com omplo avui el meu dia i de quina manera el diferencio del d'ahir.
"Tots els canvis, fins els més desitjats, porten amb ells certa melangía."
Anatole France (1844-1924) Escriptor francès
dilluns, 15 / juny / 2009
Això ja s'ha acabat!
Les fotos d'ahir horroroses, no vaig dur la camera adequada i el resultat fou patètic, i més tenint en compte que estavem en una zona privilegiada, però no hi puc fer res ara, esperar la del 2010 i llestos.
diumenge, 14 / juny / 2009
Últim passacarrers!
Com sempre, moltíssima gent, massa gent, però la Patum de dijous i el passa-carrers de dissabte acostumen a ser així, una bestiesa de gent, calor, empentes, borratxos i demès animalons! Com va dir la Júlia... aconsegueixes experimentar perfectament el que senten les sardines quant les enllaunen!!
Amb els nanos tenim un pacte, salten Patum fins arribar al Vall, un cop allí tornen cap al capdamunt de la vila a sopar una mica i gaudir del castell de focs des del jardí de casa la Magnòlia lesionada i després tots junts cap al passeig a les atraccions.... que em sembla que és on mes em canso en tots aquests dies!!!
Apa, us deixo com sempre amb un munt de fotos, que aquest dissabte em sembla que no vam fer res mes que fer-ne durant una bona estona, jeje!!
dissabte, 13 / juny / 2009
Divendres... nens, infants, nins.... que grans que són!!
Aquesta canalla són d'una pasta especial!!
Jo és evident que no, perquè avui estic com si m'hagués passat l'AVE per sobre!!
Us deixo unes quantes fotos de la plaça; si a les imatges hi afegiu 30º de temperatura, 5h de salts (sense comptar la de Lluïment ni els passa-carrers d'abans), entendreu de quina pasta estan fets!
Apa, ara si que acabo... avui l'últim passa-carrers i demà l'última Patum completa a la Plaça... us aniré mantenint al corrent!
... somnio amb una migdiada, no sabeu pas quant!!!
divendres, 12 / juny / 2009
Dijous toca....plaça!
dijous, 11 / juny / 2009
Passacarrers de la nit.... dimecres el millor!
dimecres, 10 / juny / 2009
Tret de sortida

dilluns, 8 / juny / 2009
Supercapdesetmana
Diari de Bitàcola:
dijous, 4 / juny / 2009
Cantata
Però hi ha una cosa que sobresurt per damunt la resta, i és un projecte que es va portar a terme durant el curs 2004/05 i que es va fer conjuntament amb tots els cursos de l'escola, parvulari inclòs.
El cas és que aquesta cantata tant fantàstica consisteix en interpretar totes les peces de la Patum un cop els nanos han posat lletra a les que no en tenien (que és la majoria). Com és natural, el més petitons de tots han substituït la seva col·laboració en les lletres per uns dibuixos de la festa fenomenals que es van passant en forma de diapositives al fons de l'escenari.
Evident-ment el projecte és molt més extens que això, però jo us he explicat la part que es veu, la resta l'explica l'escola en la seva web a la que us he derivat abans.dilluns, 1 / juny / 2009
Cap de setmana de tres dies... llaaaaarg!!
Bona setmana a tothom!!
dissabte, 30 / maig / 2009
Atlas
Com ja sabeu la majoria, des de fa uns 3 mesos no puc fer quasi res d'esport per culpa d'una inoportuna i empipadora, a la par que dolorosa, ciàtica... doncs be, fa uns dies una amiga blogguera que estava en la mateixa situació que jo i amb l'agreujant de treballar amb criatures petitones, em va recomanar la recol·locació de l'Atles, i és el que vaig anar a fer divendres a Barcelona, després d'una ressaca blaugrana fenomenal, jeje!Resulta que l'Atlas és la primera vertebra cervi
cal que tenim, i a conseqüència normalment dels parts mes o menys moderns (i de vegades per altres motius tipus accidents o contusions..), l'acostumem a tenir una mica mogut, estrangulant així el pas natural de tots els nervis i circulació sanguínia entre el cervell i la resta del cos, a la vegada que provoca desviaments de columna dolors articulars i moltes altres dolències físiques i psíquiques.
Si en voleu mes informació aquí teniu la seva web: http://www.atlasprofilax.com/En fi, que tinc l'esperança que tot anirà be, ja que segons em van dir es una cosa lenta però molt efectiva i que si de cop sentia algun dolor perquè si, sense causa aparent, és que la cosa funcionava encara mes be de l'acostumat.
He de dir que porto dos dies amb dolor a toooooot el cos, zona lumbar inclosa, que avui pel que sembla ja va remeten.
En el transcurs de la setmana us informaré de com progresso!
Que tingueu tot un finde genial!
dimecres, 27 / maig / 2009
D'una cosa a l'altre...
El dissabte passat, en un local de la meva "ciutat", es va celebrar un concert d'un gran amic i col·laborador de'n Bruce, n'Elliott Murphy... no vaig poder-hi anar.
e casa meva, on tenim la terrassa de la sala d'estar, i com que feia una nit d'estiu fantàstica, deixant la porta oberta vaig poder seguir tot el concert.
Però.... jeje, la realitat és que tanta familiaritat feia que l'entusiasme i la participació empàtica per part del públic fos una mica freda, no sé, una mica com d'estar per casa, amb amor però poc entusiasme, allò que fa el tenir-ho tant sovint, que ja no hi poses l'ànima, m'enteneu? en fi, que tranquils, que com a públic som molt millors a BCN, on va a parar! ( i sé de que parlo, ja en porto uns quants!)
Be gent, ho deixo aquí perquè tampoc volia explicar tot un viatge, només el resultat d'una nit de divagacions i bona música.
dilluns, 25 / maig / 2009
Aquest va per la Tonina! ... Patum!
Tots els anys, per a les festes de Corpus Christi, a Berga se celebra La Patum. El dimecres anterior al dijous de Corpus, al migdia, el tabal i els gegants recorren totes els carrers de la ciutat anunciant el començament de les festes, que es porten a terme des del dijous de Corpus fins al diumenge següent.
La majoria d'actes consisteix en uns drames mímics que representen les lluites dels cristians contra els musulmans, de l'arcàngel Sant Miquel que, ajudat per àngels, lluita contra Llucifer i els seus diables, les burles contra Abul-Afer o Bullafer, cabdill àrab que va envair aquest país. En canvi l'acte de l'àliga expressa la satisfacció de Berga per haver acabat amb el domini feudal i passar a dependre directament i exclusivament del rei."*
Be, Tonina, així per sobre mes ho menys te'n pots fer una idea.

Per acabar només dir que tot això, amb Plens inclosos, te la seva versió infantil exactament idèntica, però protagonitzada per quitxalla.
diumenge, 24 / maig / 2009
Pa-tum, tum, tum, tum, tum...!
Avui, a la meva ciutat s'ha celebrat un Ple extraordinari a l'ajuntament.
Màgic
Em fascina la capacitat humana d'imaginar i crear!
Aquí us el deixo i em dieu que en penseu:
Que tingueu un bon Diumenge!
dijous, 21 / maig / 2009
Intentant planejar

dilluns, 18 / maig / 2009
Coses...
He anat un xic atabalada.
Normalment quan el curs està a punt d'acabar m'acostuma a passar... be, és mes o menys el mateix que quan està a punt de començar, són dies una mica estressants, però aquest, igual que ara fa un parell d'anys, ho es una mica mes pel fet que l'Oriol acaba a l'escola i comença a l'institut, però en fi, com sempre!
A veure, preparar el possible canvi de centre de l'Oriol em suposa pencar molt més en la qüestió dels exàmens per que pugui passar (quasi els podria fer jo i tot!), a això s'hi ajunten les preinscripcions a vàries possibles activitats (qui punyeta sap que voldran fer un parell de nens de 12 i 13 anys el curs vinent, coi???), a mes de no oblidar els partits de torn, les activitats extres que s'han organitzat per diferents motius, regals de cumple per nens (tots fan anys al Maig!!), regals per entrenadors, dinars d'equips, arrossades, operacions d'amigues (dues en una setmana!), gestions del club de bàsquet.... i a mes un refredat monumental!!
Com he dit abans, res d'especial i un munt de coses!
Ah, i com no, intentar quadrar toooot el que he d'encabir en un més i escaig! Estressada, ja us ho he dit.
En fi, que entre tot això hi ha la mentalització de la Patum per d'aquí 3 setmanes. De moment aquest dimecres, i per anar fent boca, el cap d'any patumaire, i el diumenge la sortida del Tabaler... això ja olora pólvora!!
Total, que com podeu imaginar, entre el miler de petites coses que han sorgit i el refredat, no he tingut ni temps ni ganes d'actualitzar el blog, i de fet notareu que molt inspirada encara no estic... jo diria que escric tot això ben be per no deixar d'actualitzar-lo mínimament, però per res mes.
Quan estigui mes organitzada i menys refredada actualitzaré amb una mica mes de cara i ulls.
Be, vaja... que per compensar una mica tanta agitació i activitat, em regalo una mica de Noa per aconseguir posar ordre i tranquil·litat a la meva psique atabalada!
Apa, que tingueu una bona setmana, espero tornar a explicar-vos mes coses entre mig, quan tingui el cap una mica mes clar!
dilluns, 11 / maig / 2009
Som-hi!
Be, crec que ja és el moment.Després de dos mesos sense fer gens d'esport he decidit que avui m'hi torno a agafar.
Porto tot el cap de setmana donant-hi voltes, ja que el dia 21 em fan el tac i dubtava entre esperar-me a que em diguessin el que o posar-m'hi ja, però crec que m'hi poso. Penso que si em fa mal com a mínim em faré el tac per alguna cosa, ja que ara mateix, amb tant de repòs, no tinc dolor enlloc.. tot i que avui, no sé si pel temps o per que, sento la zona del naixement ciàtic adolorit, però és igual, començo i ja ho aniré veient.
Crec que engegaré caminant en pla i bon ritme una bona estona, i si em sento be poder intentaré córrer una mica a veure que tal, i després a la piscina a nedar una mica però amb calma, uns quants abdominals per enfortir la zona lumbar que es veu que és l'únic que es pot fer per prevenir possibles pròximes recaigudes i llestos... que sigui el que Déu vulgui!
Ja us ho aniré explicant!
Bé, resum del cap de setmana familiar... que vol dir de nens, jeje!
Dissabte, l'Oriol continua amb restes de la febre de divendres, crec que està creixent, per tant anem a veure el partit que guanyen els del seu equip però no hi participa per prevenir una possible recaiguda.
Dinar a l' Hindú amb el coach (crec que ja us ho he dit) i a la tarda descans de l'Oriol que té una festa d'aniversari a la que finalment no assisteix per no estar massa fi.
Total tarda tranquil·la, passejant pel carrer major, amb el Roger (que guay!) i fent un gotet al Negre.
Diumenge, jo cap al Pavelló que el Roger juga contra el F.C.Barcelona, partit que aguanten de conya, juguen genial i disfruten al màxim tot i que perden per 15 puntets. Déu ni dor aguantar el Barça de manera tant estoica i perdre per tant poc, són uns cracs! El Joan i l'Oriol cap a Olvan que hi ha cursa de motos i ha de fer de control... rebentats!
Aquella menudència tant bonica que està volant per encistellar i que és com Speedy Gonzales, és el Roger in action! (si cliques a sobre se t'obrirà)
A la tarda una altra festa d'aniversari, però aquesta a Vilaformiu i muntant a cavall (recordant vells temps, ja que tant l'un com l'altre van començar a muntar ara fa 5 anys i ho han deixat aquest).
Molt divertit, riure molt, menjar i beure (només faltaria!) i garlar pels descosits... de vegades penso que aquestes festes les fem mes pels pares que pels nanos, encara que ells s'ho van passar "de muerte" que diuen!
Això si... ens vam adormir només apuntar el cap al coixí!
Que us sembla el bellezón de l'Oriol a galop amb el Nesqui? Té una planta que impressiona! (si cliques a sobre se t'obriràn)
diumenge, 10 / maig / 2009
Hindú
Aquesta setmana ha estat la setmana del restaurant Hindú.
reposat per jugar amb el Barça!! No sé d'on treuen tanta energia!!)dimarts, 5 / maig / 2009
Piles
Be, ha arribat el moment de començar a moure'm, ja n'hi ha prou d'enfadar-me amb la ciàtica... si ella no vol marxar que no marxi, però jo he de continuar amb la meva vida!Ahir, el meu assessor esportiu (no, no ha desaparegut, només s'ha traslladat i prou, jeje) em va donar un toc d'atenció i, com sempre, li ho he d'agrair!
Ara toca carregar les piles, organitzar-me de nou i adaptar l'exercici a la situació actual del meu cos, res mes.
D'entrada aquesta setmana estic fent la neteja de primavera i us asseguro que això, a casa meva, és una feina àrdua i esgotadora que pot durar fins la tardor enllestir-la i dos dies tornar-ho a tenir tot cap per avall!!
Em meravella aquella gent que tenen nens, gat o gos, parella que no hi és mai i tot i així tenen la casa impecable! En el meu cas és literalment impossible si no és que em transformo en una esclava de la casa, i us asseguro que no hi ha res més allunyat de les meves aspiracions personals!
En fi, el cas és que només reestructurar l'habitació de jocs dels nanos i adaptar-la al seu creixement ja m'ha suposat una setmana de feina. Aconseguir que decideixin quines joguines ja no utilitzaran mes (de cop i volta totes són les seves preferides!), llençar les espatllades i netejar i empaquetar les que estan be per que les puguin aprofitar els del centre Coloma, ha estat una missió quasi titànica!
A part de la quantitat de porqueria que s'ha acumulat des de l'última vegada darrera les postades, sota els cistells i les caixes, etc.... espectacular!
I quan tot això està mes o menys enllestit "només" queda la resta de la casa i les dues terrasses. Ostres, com pot ser que la resta de l'any les trobi tant petites si aquests dies són com la plaça Catalunya??
Trastos i mes trastos que no serveixen per res però que no hi ha manera de llençar mai.
Teniu plantes dins de casa? fulles i fulletes per tot arreu, escombris on escombris no paren de sortir-ne!
I els pels del gat?? increïble!! com pot ser que no s'hagi quedat calb??? He hagut de canviar la bossa de l'aspiradora i tot de tants com n'he aspirat als racons en els que normalment no et fiques a no ser que facis la sessió primaveral o tardoral!
En fi, no us descric res mes perquè em deprimeixo.Tinc l'esquena com un sac de boxa després d'un entrenament com Déu mana, i la casa tota potes en l'aire perquè, es clar, per fer tot això he de treure de lloc mobles, cortines i altres embalums.
....i encara no he entrat a les habitacions dels nens!!
Crec que esperaré a l'estiu i així fer que ells s'hi impliquin completament, però no sé pas que em fa mes por!
De vegades ser pedagògica porta mes feina, problemes i enrabiades que no pas tirar pel dret!
En fi, que com podeu observar en sortiré mes ben parada si intento reenganxar-me a l'esport que no pas si segueixo per casa!
...a més, el mes vinent és Patum i he d'estar en bona forma si o si!
Heu intentat mai saltar Patum acompanyant i intentant controlar a dos pre-adolescents quan estàs en baixa forma?? No us ho aconsello, de debò.... és a dir que ja puc espavilar i ràpid!
dijous, 30 / abril / 2009
Mestissatge
El que mai se m'hagués acudit és el Mestissatge entre la cultura Celta i la Jamaicana, us ho asseguro!
En fi, poder vosaltres ja ho coneixíeu, però jo ho he descobert avui remenant pel YouTube (no podia ser d'altre manera!) i ho he trobat molt interessant.
Aquí us deixo el vídeo, The Chieftains i Ziggy Marley, ja em direu que us sembla.
El Mestissatge amb música Celta que se m'acud amb mes facilitat poder és amb la Country nord americana, encara que és molt fàcil associar-les, doncs és indiscutible que una de les arrels d'aquesta música-dança tradicional dels USA és la Celta... i com se sol dir, "para muestra un botón"!
dilluns, 27 / abril / 2009
Sssssshhhhh!!!
Aprendre a callar... perquè costa tant??És cert que últimament m'hi esforço mes que mai, però tot i això no me'n surto massa be.
Tinc problemes amb la sinceritat i amb la exposició.
Sempre he admirat la gent que tenen l'art de dir el que volen i creen simpaties. A mi m'acostuma a passar a la inversa; intento dir les coses tant be com puc (per allò de que "..es que dius tant malament les coses!") i no hi ha manera, sempre aconsegueixo ofendre algú o fer enfadar, no sé com m'ho faig! A part del remordiment que et queda quan arribes a casa, no pel que has dit, si no per haver-ho dit i per com ho has dit... es decepcionant!
Últimament m'he trobat gent que té mes o menys el meu problema, però no em consola gens.
També he trobat gent que en tenen un altre, que sortosament crec que jo no tinc, i que es aquell tant famós de "..perdre's per la boca". Aquella gent que defensen a capa i espasa allò en que creuen en un moment donat i aleshores, quan la situació canvia, s'ho han d'empassar.
Aquesta sensació també ha de ser força dura, però imagino que ve mes donada per la tossuderia que no pas pel no saber dir o no saber callar.
En fi, de moment el meu problema només té una solució, i és aprendre a disculpar-me per com he dit el que he dit i llestos, no em queda mes remei.... o això o aprendre a callar!
diumenge, 26 / abril / 2009
Cap de setmana
Havíem de guanyar...vam perdre, de poc però perdre! Coses que passen, mal partit, mal joc, massa refiats... es igual, el resultat es el mateix.
M'agradaria dir que tot i així l'Oriol s'ho ha passat be, però tampoc es el cas!
Es fascinant com aquesta canalla tolera molt i molt be les derrotes però no suporten les injustícies, i menys les arbitrals.
En fi, un mal dia pel pobre Oriol i que no cal remenar mes.
Ja hi hauran mes partits i mes temps per gaudir-los.
Avui partit a Martorell amb l'equip del Roger a hores indecents de la matinada (jeje, no hi havien
Joc dolentot, arbitre dolentot, partit amb nervis, però res anormal quan es tracta del Martorell.
Estaven tots força contents però no crec que estiguin satisfets del tot. Els nens d'aquest equip són terriblement exigents amb el seu joc i amb ells mateixos, però ja tenen dos puntets mes i dues setmanes per entonar-se, i mes val que ho fàcin, perquè el proper partit és contra el Barça!!!
En fi, que canalla amunt, canalla avall, finde autèntic.
Només s'ha vist estroncat per la mort de la mare d'una gran amiga, que, tot i esperada, no deixa de ser dolorosa.
Algú va dir que els Abrils són especialment dolents amb això de les morts... començo a pensar que poder té raó!
Be, com podeu veure no tinc gaires ganes ni estic massa inspirada per escriure res, per tant, poder millor que ho deixi aquí i demà serà un altre dia, a veure si tinc l'humor mes entonat.
Que passeu un bon fi de diumenge i penseu que.... divendres és festa!
dilluns, 20 / abril / 2009
It's A Beautiful Day...!
Fa uns dies, remenant, remenant, vaig trobar uns quants vídeos d'un grup que des de petita sempre havia escoltat per casa i que ja aleshores m'agradaven en bogeria.
Són "It's A Beautiful Day", que capitanejats per David LaFlamme (veu i violí), van compondre cançons tant boniques com aquesta que us he penjat, "White Bird", que forma part del vinil que duu per nom el mateix del grup.
També he de dir que després d'una obra d'art imprescindible de la dècada dels 60 com és aquest primer LP, mai més van gravar res que valgués massa la pena. Poder per això molta gent no sap ni qui són.
Crec que a casa encara el conserven, però mai fins ara els havia pogut veure en directe.
Sensacionals, no puc dir mes.
El so no te ni de bon tros la qualitat del d'estudi, però és un directe, i aquests tenen el poder de transportar -me a la meva infantesa... la música, el look, la manera de fer i moure's, etc... es com si retornés als 4-5 anyets i veiés altre cop als meus pares i amics fent tertúlies llarguíssimes, ballant, menjant, rient, fumant i parlant d'art i/o pedagogia (era el que tocava, només idees revolucionàries ), amb tota la canalla corrent per allí amb el cul enlaire, bruts de jugar amb tot el que arreplegàvem, feliços i despreocupats...
En fi... que us he d'explicar?!
Aquesta peça es del mateix disc i es diu "Hot Summer Day", a mi poder m'agrada una mica més i tot que l'altre...però això ja es qüestió de gustos.
En fi, soc molt conscient de la riquesa musical.. be, cultural en general... amb la que vaig créixer a casa meva, i n'estic molt agraïda.
Espero ser capaç de poder regalar records d'aquests als meus fills. Crec que al final la riquesa que més valores es aquesta... tot i que els calers no van mai malament, però amb això ja s'hauran d'espavilar ells solets, jeje.
dimecres, 15 / abril / 2009
Tastaolletes
També he restaurat algunes cosetes. Evidentment mon pare em va oferir altre cop el mateix d'abans i mes, però.... el mateix de sempre.
Així es com són sense passar per les meves mans, suposo que algú pensarà que es un sacrilegi tocar-les, però és que la laca, tot i ser fantàstica, era per amagar els mobles bons de l' espoli dels nacionals. Es veu que abans s'acostumava a fer per protegir les pertinences de cert valor.
Total.... no hi ha millor definició per mi que la que dona nom al Post d'avui!
dissabte, 11 / abril / 2009
De l'Equinoci de primavera...
Aquí ens passa una cosa molt curiosa, i es que la vida desperta per Patum, fins hi tot hi ha un cap d'any patumaire que engega a les 12 de la nit del dia de l'Ascensió.
La Patum es punt de partida per quasi tot a la meva ciutat, les ganes de sortir (caigui quan caigui), la Primavera (per fred que faci), l'any (tot i que acostuma a caure sempre entre maig i juny), les terrasses al carrer (encara que hi ha anys que ja fa mes d'un mes que fa bon temps)...en fi, la vida a Berga engega per Patum!
A hores d'ara la canalla ja comencen a tenir els típics calendaris que només arriben fins la nostra tant preuada festa i que van ratllant dia a dia per saber quant els queda.
A la web oficial de la Patum ja hi ha instal·lat el compte enrere per dir-nos quan falta per que el Tabaler anuncii a la població que "aquest any hi ha Patum"...mentre escric això posa que falten 42 dies, 19 hores, 07 segons...06'...05'...03'...!
En fi, tot això era per dir-vos que, tot i que fa olor de primavera, temperatura de primavera i llum de primavera, a la meva ciutat l'equinoci no comença fins el dimecres de Corpus!
Us deixo amb la Cloenda d'una festa que tothom espera que comenci (jejeje...); i es que molta gent no sap que les festes de Corpus de la meva ciutat acaben oficialment així:
Sempre he trobat genial que després de 5 dies de saltar, ballar i cremar-se durant hores i hores, dormir quasi gens, beure molt i menjar poc, la gent, xics i grans, decideixin dir adéu amb una dansa tant tradicional arreu del nostre país i que segurament la majoria no la tornarà a ballar mes fins l'any següent.
dimecres, 8 / abril / 2009
Oriol Pey, Marc Coma i Aaron Lordson...
En fi, crec que han quedat per aquest finde vinent, a veure si està mes tranquil i ho aprofita una mica mes. L'Oriol n'ha fet la seva crònica particular al seu bloc, el podeu clicar de la llista de blocs que segueixo si us interessa.
No tinc massa res mes a dir, no hi han agut partits de bàsquet, no ens movem massa perquè no para de ploure, no puc anar a córrer ni caminar perquè la ciàtica s'ha fusionat a mi... en fi, de moment es tot el que hi ha.
Només una cosa. Habitualment segueixo un bloc fantàstic que vaig conèixer per pura casualitat i que fa uns dies va penjar un vídeo d'un personatge molt curiós que m'ha robat el cor sense contemplacions i que es diu Aaron Lordson. Es un personatge que es veu que acostuma a tocar pels carrers de Barna des de fa anys i que te una vida molt interessant que ara no m'entretindré a narrar, doncs en el bloc que abans us he mencionat l'explica molt be i a mes ell te una web on també l'explica de conya, per tant allí us derivo si us interessa: el bloc es diu Viatge Plural i el podeu clicar a la llista dels blocs que segueixo, i la web de l'Aaron es http://www.aaronlordson.com/ vosaltres mateixos. Aquí us en deixo una mostra a veure que us sembla.
En fi, que passeu una bona setmana santa si no ens veiem abans.
dissabte, 4 / abril / 2009
Anyor...
El primer any sense ell, sense la seva amistat, sense la seva companyia, sense la seva sensatesa, sense el seu sentit de l'humor, sense la seva intel·ligència, sense el seu somriure i sense els somriures que ens provocava a tots, un any sense les seves preguntes de pare atent però despistat, un any sense... Quin mal que fa al cor!
Allí on siguis et durem sempre amb nosaltres.
dimarts, 31 / març / 2009
Cap de setmana
divendres, 27 / març / 2009
Autocontrol....
Segons el filòsof grec del 300 aC (mes o menys) Zenó de Sitión, "... per assolir la il·luminació hem de controlar les emocions."...be, pel que tinc entès aquesta era una mes de les tantes coses, algunes molt i molt estrictes, que predicava, tipus la estoicitat, l'autocontrol, etc...
No es que hi estigui massa dacort, si mes no no completament, però tampoc puc negar que amb els anys he descobert que, en el meu cas, controlar-me una mica m'ajuda en segons quines ocasions. Poder no tant les emocions com la impulsivitat, però controlar-me al cap i a la fi.
Vivim en una societat i un temps en els que (sobretot el gènere masculí) hem passat de no poder mostrar les emocions en públic sense ser titllat de dèbil a no poder NO demostrar-les sense ser etiquetat de Neandertal.
Quan llegeixo la frase de Zenó penso més en la societat britànica que no pas en la mediterrània, i no soc capaç de decidir a quina de les dues els va millor o pitjor, el cas es que, com tot, crec que el secret està en la mesura en que ho apliques... com se sol dir en castellà, "..ni tanto ni tan poco". De fet, l'exageració de la cultura hispana en quant a exterioritzar emocions sempre m'ha fet sentir incomode, però la sobrietat i contenció britànica suposo que tampoc es sana.... vaja, que el que he dit abans, tot està en la mesura.
En fi, que de fet tot això m'ha vingut a la closca perquè se'ns acosten dies difícils a l'abril i crec que la millor manera d'ajudar qui de debò ho necessitarà, serà posant una mica en pràctica l'autocontrol aquest.
Apa, ja he filosofat prou per avui. Canvi radical de tema.
Aquest mes sembla que se m'acumulen els aconteixements...i les emocions, jeje!
Ha entrat completament la primavera i la veritat es que s'ha fet sentir, ja que la temperatura s'ha tornat boja i passem d'estar un dia a 23º a l'endemà haver d'encendre altre cop la calefacció perquè estem a 10º, i au, constipats a mansalva altre cop!
L'astènia primaveral, pels qui la patim, està causant estralls, i les al·lèrgies sembla que també...per sort jo de moment encara no n'he patit mai.
El cansament en les criatures per un segon trimestre etern ja es comença a notar, com també les ganes de bon temps i vacances.
Passeges pels carrers i et trobes que una senyora abrigada fins les orelles la fa petar amb una altre que vesteix màniga curta i sandàlies... una mica surrealista tot plegat!
Per la tele et mostren les platges amb els primers agosarats prenent el sol i banyant-se i acte seguit els últims esquiadors aprofitant la neu de primera hora per fer els últims descensos de la temporada.
I així un llarg etc molt propi de l'estació en la que estem.
El que també passa aquest mes, es que fa un any que se'm van creuar els cables (deuria ser cosa de l'astènia, jeje) i vaig decidir moure el cul mes enllà del sofà i la cadira, i, tot i que ja ho he comentat mes d'un cop, no puc deixar de fer-ho altre vegada.
El meu pare fa uns dies es va exclamar del sorprès que està de que jo faci esport, la meva resposta va ser simplement que jo també; de fet cada dia me'n vaig al llit preguntant-me si em llevaré i ja m'haurà desaparegut l'esperit esportiu o no, però de moment, sortosament, no.
En fi, que com que no puc fer res mes, aquests dies aprofito el solet i la terrassa de casa per fer un canvi de tonalitat a la meva fantasmagòrica pell, he de dir però que no tinc massa èxit. Aquesta també es d'aquelles coses que amb els anys he notat que canviava, no passo de mig trencar el color ni a tiros coi!!
Una mostra d'aquest matí...quin solet eh?? jejeje... Avui m'han dit que en aquestes fotos estic maca però no semblo jo...no se com agafar-m'ho això.
dimecres, 25 / març / 2009
Billy i els Cignes
Us ha passat mai que un vespre engeguis la tele i et trobis que han començat una peli que t'agrada molt i que no saps perquè no mires des de fa temps tot i tenir-la en DVD? i que tot i tenir-la en DVD on, sortosament, ens eximeixen de les tant odioses interrupcions publicitàries et quedes mirant-la per la tele com si restessis abduït?Doncs be, això em va passar a mi ahir nit mentre intentava aguantar desperta fins les 12h per prendre'm la tongada de medicaments que tocava.
Ahir em vaig quedar irremeiablement enganxada -altre vegada- a Billy Eliot.
Déu com m'agrada aquesta pel·lícula!

I al que no m'he pogut resistir mai es a l'acte final... aquella fabulosa entrada a l'escenari de Billy ja com a ballarí consumat interpretat meravellosament pel no menys meravellós ballarí britànic Adam Cooper, fabulosa!
Durant anys he anat al darrera, sense èxit, de la gravació de l'obra que serveix per finalitzar la pel·lícula. Però ara, i gràcies al Youtube, en puc gaudir si mes no de trossos sencers força extensos.
Quina meravella d'obra la que Matthew Borne va idear i coreografiar fent un "Llac dels Cignes" completament masculí, i, encara mes, quina gran pensada la de convèncer a l'Adam Cooper per interpretar el paper principal de cigne, fabulós, no trobeu?
No us sembla una meravella?
dimarts, 24 / març / 2009
Com un cromo...
Quin dia avui. No es que no me l'esperés, però no per això es menys molest.Avui he anat al dentista per que m'extraguessin el ja famós queixal. No sé perquè molesta tant anar al dentista si en realitat no te'n fan de mal (mes que a la butxaca, s'entén) el que fan es treure't el mal que es diferent i justament pel que s'hi va.
En fi, que l'hi ha costat lo seu però finalment ha aconseguit treure'm el que em quedava de queixal deixant'hi el conseqüent esboranc. Resultat, una bona caverna amb dos puntets de sutura per facilitar el coagul, i l'os que el subjectava malmès pel flegmó.
Entre el metge d'ahir que em va prescriure 10 dies mes de repòs, antiinflamatoris i relaxants musculars per la ditxosa ciàtica, i el queixal d'avui pel que m'he de prendre antibiòtic i calmants, semblo una farmaciola ambulant. Si a tot això hi sumem que fins demà no puc ingerir sòlids, us podeu fer una idea aproximada del globus que porto al damunt!
Però res tu, la vida segueix amb queixal o sense, per tant mes val que espavili perquè els nanos surten de l'escola com sempre, entrenen com sempre, sopen com sempre i reclamen la mare com sempre....ja reposaré a la nit quan vagi a dormir.
Per això deixaré el post per demà, quan estigui una mica mes lúcida i de bon humor i sigui capaç d'escriure quelcom coherent, doncs ara per ara això no pinta massa be.... avui estic feta un cromo!
dimecres, 18 / març / 2009
Macaco i National Geographic
"Moving' és el nou treball del grup català Macaco i que s'estrenà aquest passat 19 de febrer al National Geographic Channel per celebrar el dia de la Terra, amb la presència de cares tant conegudes com Javier Bardem, Javier Cámara, Rosario, Juanes, Juan Luis Guerra o Carlinhos Brown.
La cançó és el primer single de Puerto Presente, el nou àlbum de Macaco, que forma part dels esdeveniments que organitza National Geographic per commemorar el 22 d'abril el Dia de la Terra a Espanya.
A més dels famosos esmentats, també participen en el vídeo Nubla, Antonio Carmona, Orishas, PITINGO i Lamari, cantant de Chambao. Tots els artistes s'han unit desinteressadament a través de la música per donar suport a la difusió d'un missatge a favor de la naturalesa i de la conservació del planeta."
Gràcies Anna.
Us agrada tant com a mi?
dilluns, 16 / març / 2009
Treure el cap....
La ciàtica comença a remetre després de dues setmanes tocant els nassos i impedint que fes gairebé res físic.. tot i que encara es fa sentir una mica, però només en forma de xiuxiueig.
El refredat ja es fora del tot. La migranya sembla que també. El mal de queixal pse-pse... com que no me'l treuen fins d'aquí una setmana, la cosa s'allarga massa i me'l torno a notar, però en fi, una mica mes d'antibiòtic i llestos. I finalment queden les últimes restes de la "monstruació", el dolor ovàric, la inflor i els dos quilets de sobrepès normals en una setmaneta com aquesta....
Vaja, que ja està tot mes o menys on ha d'estar.
Quan en parlo amb la meva gent, tothom es posa a riure i em diu que es la rebuda al que m'espera a partir d'ara per haver entrat als 40! Em nego a creure això rotundament!!! Accepto que a partir d'ara hi ha coses que són inevitables, petita pèrdua progressiva de visió, petita (jeje) pèrdua progressiva de memòria, petita pèrdua progressiva en la recuperació de sortides nocturnes o esportives, etc... però d'aqui a dir que a partir d'ara tot es als nivells d'aquestes dues últimes setmanes ho trobo una animalada, ja que si es cert... quina gràcia té seguir fent anys???
Ni parlar-ne... ja torno a estar be i amb ganes de menjar-me el que se m'ha ennuegat aquests últims 15 dies, per tant.... senyors-es ja torno a treure el cap!!
Aquesta es la fila que feia la setmana passada a la festa d'aniversari que ja us vaig comentar... no es pot fer mes mala cara! Es el reflex exacte de com em trobava!
dijous, 12 / març / 2009
Hopi... no cal dir res mes.
El Joan sempre m'ha dit "...qui pensa que ja ho sap tot no n'aprendrà mai", ell ho diu fent referència a altres coses, però crec que està clar que es aplicable a tots i a tot. I veient la trajectòria del món occidental, crec que quasi s'ha inventat la frase pensant en nosaltres!
Evidentment...no n'aprendrem mai!
Aquí us deixo amb dos petits fragments d'aquest reportatge, n'hi ha molts mes al youtube, ja ho sabeu.
dimecres, 11 / març / 2009
Suec, encara que no ho sembli.
Algú recorda un anunci dels televisors Sony en el que deixaven caure milers de boles de colors per un dels carrers de St. Francisco? doncs be, es el senyor que en va cantar la cançó, i no dic composar perquè he descobert que era un versió, però el seu toc es indiscutible un cop n'has escoltat mes coses.
Es veu, doncs, que aquest senyor es un cantautor suec, tot i el seu aspecte i nom que s'expliquen quan saps que prové de mare sueca i pare argentí, és biòleg i resident a Goteborg.
El trobo molt interessant, de debò... a vosaltres que us sembla?
dimarts, 10 / març / 2009
Tota una ganga...
Tot va començar la setmana passada, dimarts per ser exactes, quan em vaig llevar amb una inspiració atlètica d'aquelles que feia mesos que no tenia. Ostres que be que em sentia! Vaig anar al meu lloc de sempre per allò d'aprofitar be el meu bon humor i vaig engegar amb una inspiració memorable, jejeje!
. Be, vaig aguantar uns 35' però vaig acabar ben adolorida. En fi, els plans van ser divendres nedar i dissabte i diumenge reposar per poder-m'hi tornar a agafar dilluns... no es poden fer plans.Quin fàstic tu! Pel colmo, el dissabte, aprofitant que a la festa hi havia una amiga metgessa, vaig consultar-li lo del meu dolor a la natxa i em va confirmar que tenia pinçat el nervi ciàtic, el que em faltava!
Em va dir que reposes un parell de dies, però que després continues entrenant, mes suau però que anés fent...ok, fantàstic, a veure que tal. dilluns, 2 / març / 2009
Emocions contradictòries....
..............................................Mikhail "Misha" Baryshnikov al 2008... 60 anys.Es fumut quan em passa això, perquè se'm fa mes difícil aclarir i relativitzar els sentiments; de fet encara no se pas si me n'he sortit del tot.
.....em quedo amb Baryshnikov, sempre Baryshnikov.
dilluns, 23 / febrer / 2009
Carnaval i altres bestioles....
dimarts, 17 / febrer / 2009
Impotència...
dificultats d'aprenentatge, inseguretat, hipersensibilitat, malalties psicosomàtiques, etc... La canalla esta plagada de xacres psíquiques que els afecten també físicament.
tant en tant que, o be estem fent molt malament alguna cosa perquè la canalla de tant petita ja pateixi tots aquests símptomes, o que poder si que ens hauríem de relaxar una mica i deixar que els nanos s'enforteixin davant les putades de la vida.diumenge, 15 / febrer / 2009
Pensant...
He tingut una setmana de pensar, no grans coses, no molt importants ni transcendentals, però he anat pensant.
que soc i com soc, i amb això ja en tinc prou per sentir-me be, poder no professionalment però si com a persona i penso que ja es prou important, no soc ambiciosa, si mes no no en soc tant!
diumenge, 8 / febrer / 2009
Cansada, molt cansada...però genial!!
porar-nos tots plegats, grans i xics, a la manifestació a favor de les festes amb foc...brutal!! Que be que ens ho vam passar....vam saltar i ballar tot el que es podia i una mica mes, rua, tirabols, tamborinada final improvitzada i genial...en fi, tot!! I en cabat cap a cal Ferran a continuar amb la festa menjant, bevent i rient tant com vam poder! Avui no em podia llevar...be, mes ben dit, no podia dormir de cansada, us ha passat mai?? FOTO DE LA MIREIA FERRAN diumenge, 1 / febrer / 2009
Tancant el mes de Gener...mes horrible per que si!
En fi, al que anava...tanco aquest horrible mes amb un resum de 7hores i 48minuts corrent i 900 metres nedant... això últim no sabia si posar-ho o no, fa riure i tot!!
En fi, un més ben galdós per culpa d'un grip molt persistent i enamorat de mi i una recuperació que està essent particularment lenta però que mica en mica assoleixo. A veure si el Febrer millora i em poso a to!
la tarda amb anades i vingudes vàries i al vespre amb un soparet a Cal Corneta amb la meva preciosa i estupenda cosina preferida i la seva parella, que han tornat de viure a Sicília (d'on ell n'és fill) i provar sort a Barcelona altre cop....bién, ja la torno a tenir aquí, que guay!!
Aquí estem amb el Pey i la Susanna, la meva cosina, ja fa uns anyets, en un fabulós "dia de campo", a que es guapa??
Avui he fet una mica de cinta (plovia i em feia mandra sortir a córrer) i un parell d'hores a la piscina amb les nenes i els "retoños" jugant, relaxant-nos i passant-nos'ho molt i molt be tots plegats, com sempre. Tarda de relax, amb peli super llarga del Senyor dels anells i crispetes i posant-me al dia de correus, amics al face i actualització de bloc..
En fi, un bon cap de setmana per finalitzar un mediocre més esportiu.... a pel Febrer que tinc gana!!
dijous, 29 / gener / 2009
Aniversari
dilluns, 26 / gener / 2009
La cosa comença a rutllar...
No n'hi ha per tirar coets encara, però ja començo a veure la llum....
Aquesta setmana, a lo tonto a lo tonto, ja he fet 2h 26' que no esta gens malament, el que passa es que es l'únic que he fet, ni caminar ni nedar només córrer, però ja esta be, tot es començar.
El millor de la setmana però, no es l'estona que he corregut (que també) sinó el fet que les pulsacions comencen a baixar. Ahir ja vaig aconseguir fer una mitja del 94%....jajajaja, que us esperàveu?? he dit que comencen a baixar, no que les tingues baixes!! A veure...si us dic que vaig començar la setmana fent una mitja del 100% ja pinta una mica millor, no?? Ja m'ho semblava!!
En fi, que si continuo així crec que en pocs dies tornaré a estar al MEU 100%...genial!
Be, a part de la vessant esportiva (que em fa estar molt contenta) aquesta setmana ha estat la setmana de les fotos, noves, velles i quasi antigues, jejeje!
Tot va engegar en un dinaret amb dos amics en el qual es va parlar molt de fotos (ell es un bon fotògraf...quina enveja!) i en vaig sortir inspirada inconscientment.
Amb tot, l'endemà vaig veure una de les millors albades d'aquest any i la vaig fotografiar...mmmhh, be, força be, jejeje!


Colló...es que s'ho ha endut tot punyeta!!!
dimarts, 20 / gener / 2009
Rutina, rutineta...on t'has amagat???
Després de la manera tant fabulosa que vaig tenir de tancar la setmana passada, em vaig engrescar per engegar aquesta intentant recuperar la rutina que tenia abans del grip.Vaig fer programacions i propòsits raonables per començar a recuperar la poca forma que havia aconseguit i que he perdut quasi completament... he dit quasi, eh!! que ja em sembla sentir: apa aquí, exagerada!!... jejeje!!
En fi... que si no fos perquè només som dimarts diria que he fracassat estrepitosament!!
El pla consistia en córrer dilluns, dimecres i divendres, nedar dimarts i dijous, i caminar diumenge... bo eh?
Doncs res, "mi gozo en un pozo", ahir ja no vaig complir. Vaig voler esperar a la tarda per anar a córrer i resulta que una emergència familiar en forma de vòmits infantils van estroncar el meu fabulós plàning!
El primer es el primer...i ser mare ho es per davant de qualsevol cosa per mi!
Total, que he traslladat el córrer per avui al matí (per allò de possibles futures emergències vomitils) i, tot i que no estava molt entusiasmada.. no m'agrada córrer els matins..., he anat fent prou be, al meu ritme vaja, xino xano donant saltironets i pujant pels núvols les pulsacions, fins que, just començava la tornada, he albirat a la llunyania una figura molt familiar que s'anava acostant a mi a una velocitat molt per sobre de la meva (no massa difícil, tot s'ha de dir...).
Quan els meus dioptritzats ulls de quarentona han decidit que ja el tenia suficientment a prop per reconeixer-lo he vist que era el meu coach que venia directe a mi amb un somriure d'aquells que només pots fer quan estàs mes fresc que una rosa!... i per sorpresa meva ha decidit que en comptes de fer ell la seva i atrapar-me 25 vegades, feia el camí de retorn acompanyant-me... no teniu ni idea del que significa això!!!!
S'ha situat al meu costat xerrant pels descosits i jo intentant somriure-li de tant en tant i fent algun gemec que pretenia ser una resposta afirmativa o negativa a to de la seva mes que fluida conversa... be, reconec que ell ha intentat anar a un ritme molt lent perquè pogués seguir-lo, de debò que li reconec l'esforç, de debò, però també he de constatar que no se n'ha sortit pas massa be, perquè... seguir-lo l'he seguit, però no us explico com he acabat i com estic ara mateix de cruixida!!!
De tota manera m'ho he tornat a passar molt i molt be, la companyia ha estat immillorable, i, un cop trencada la vergonya que vaig sentir el primer cop que em va veure a córrer, ara m'encanta que m'acompanyi.
Evidentment ell se n'ha tornat a córrer de debò mentre jo he intentat arribar a casa i dutxar-me.
En fi...a veure si trobo la rutina d'una punyetera vegada, que ja m'estic cansant de buscar!!
divendres, 16 / gener / 2009
Com el ressorgir de l'au Fènix...
Que be que em sento ara mateix.... m'he estat una mitja horeta en remull, musiqueta de fons, aigua calentona i no pensar en res.Ahir vaig anar a que "m'arreglessin"... que cadascú cregui el que li vingui de gust, però a mi em va molt be, sense estar al 100% avui estic molt millor. Si tot va com sempre dilluns estaré a tope, poder abans i tot.
He anat a córrer i, tot i estar en molt baixa forma, m'ho he tornat a passar molt be, i ara feia dies que no em passava. He tornat a gaudir de l'entorn, les olors, la frescor de les obagues i la solitud que m'ofereix el meu recorregut fetitxe.... he tingut temps de pensar i aclarir cosetes sense mes importància però que tenia desordenades, em feia falta. He recuperat el que volia dir per mi anar a córrer quan vaig engegar, crec que me n'havia oblidat... sento que el que em fa estar be es el fet de ser capaç d'anar a córrer, no el córrer en si... a veure si m'explico... córrer em fa sentir molt be, em neteja el cap de neures, em va be físicament i un munt de coses i cosetes, però el fet de ser capaç de fer el pas de córrer em fa sentir orgullosa de mi mateixa, fer una cosa que sempre he admirat en els demès i que sempre he pensat que jo soc incapaç de fer, fa que cregui una mica mes en mi mateixa i em dona forces per afrontar altres coses que sempre havia pensat que era incapaç de tirar endavant.

No sé si se m'entén, però el cas és que es com una teràpia, com la millor de les teràpies, sentir-me, ni que sigui una mica, orgullosa de mi mateixa fa que tingui mes seguretat i de rebot l'auto estima mes alta...com un domino vaja!
Quin dia mes bonic que torna a fer, je, je,je!!
I per postres un tallet de tarta Sacher que vaig fer ahir i que avui encara estava mes bona... que nomes es viu una vegada coi!!
dilluns, 12 / gener / 2009
Dia tort...
Ja fa dies que estic a l'expectativa, doncs normalment qualsevol daltabaix físic em deixa indefensa davant del meu precari i delicat equilibri emocional, i després d'un grip com el que he passat per festes em vaig posar a l'aguait pel que pogués ser... i efectivament, mica en mica ha anat apareixent el mal rotllo, el declivi.
Ahir a mitja tarda ja vaig tenir una disparada de mal caràcter que em va deixar força destarotada (amb el conseqüent sentiment de culpabilitat per haver-ho vomitat a qui no havia... sort que te molta paciència!), i a mida que ha anat passant el dia d'avui cada cop s'ha aguditzat mes aquest mal estar fins que he anat a córrer i m'ha quedat ben palès que estic en un mal moment que he d'enganxar ràpid per les banyes abans no es faci mes gros.
Truco ara mateix a la fantàstica senyora que arregla espatllats a veure si em fa una repassadeta, com aquell qui porta el cotxe a revisió per fer la posta apunt, pel que pugui passar.
En fi...no penso permetre que em torni a desmuntar el desànim i la desídia... ja fa un any que li vaig declarar la guerra i no em rendiré a la primera de canvi, això si que ni pensar-ho!!
De moment encara no ha pogut amb mi i tinc clar que no deixaré que pugui mai mes! S'està massa be quan s'està be, a les coses bones t'hi acostumes ràpid, i com que lo bo no ho regalen (per això es bo, jeje) a pencar s'ha dit!
En fi, en certa manera em sap greu escriure tot aquest rotllo, però es el meu bloc i hi escric el que em sembla, i com que de fet el vaig fer, entre altres coses, perquè m'ajudés a superar moments tontos com aquest doncs apa...no cal que em justifiqui mes...de fet, no cal que em justifiqui gens, a qui no agradi que no el llegeixi, ja vindran dies millors i parlaré d'altres coses.
...per cert, de moment la Pandora pinta molt be, jejeje!!
diumenge, 11 / gener / 2009
Retorn a la lectura...per fi!!
Feia mesos i mesos que esperava poder penjar aquest post al bloc.Finalment he tornat a llegir i m'he quedat amb ganes de continuar!! No sabeu la falta que em feia això!!
De fet el que hauria de fer ara es posar-me a llegir la monumental pila de llibres que se m'han anat acumulat durant aquests mesos de sequera, però em ve de gust llegir-ne justament un que no tinc, en fi... capricis que te una!!
Llibres...ja he tornat!!
dijous, 8 / gener / 2009
BEGIN THE BEGINNING....!!
dimarts, 6 / gener / 2009
Els reis ens han portat...neeeeeeuuuu!!!!
El Rei de la casa, jejeje!!!
dijous, 1 / gener / 2009
2009....alsa com passen els anys!!!
Marc Borrellas, Ernest Ferrer, Marc Peig, Marti Garrido i Roger Pey....el Toni Molera sen's a perdut!!.... amb el Nasi intercanviant impressions abans de la cursa...el bàsquet es el bàsquet, jeje!!






































